Escordiscs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
  1. Element de la llista numerada
Ubicació aproximada dels escordiscs, amb capital a Singidinum (actual Belgrad)

Escordiscs fou una tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) de la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

En general es considera que els gals tectosages dels Balcans es van dividir i una part va tornar a la Gàlia però un grup important dirigit pel general Bathanatus, va anar a Panònia a la confluència del Danubi i el Save, i s'hi van establir agafant el nom d'escordiscs. La ruta agafada pels gals per anar a Panònia es va dir molt de temps "Camí de Bathanatus" i al mateix poble se l'anomenà algun temps els bathanates. Ateneu diu que menyspreaven l'or però es dedicaven al saqueig quan podien, i van assolar pa Panònia i parts de Tràcia i Il·líria on s'haurien barrejat amb els natius del país.

Una incursió a Macedònia quan ja era possessió romana, i la crueltat amb els presoners de guerra (que eren sacrificats a Bellona i Mart) va provocar la guerra però els romans manats pel cònsol Gai Porci Cató foren derrotats (114 aC) i el seu exèrcit destruït. Això va animar als escordiscs a seguir amb les incursions, però dos anys després el cònsol Marc Livi Emilià Drus els va refusar i els va forçar a restar a una cantonada dels seus territoris més enllà de la riba esquerra del Danubi.[1] Foren delmats per les seves lluites amb els dacis i els tribalis (triballi) i van poder ser fàcilment sotmesos pels romans durant la seva conquesta de Pannònia en temps de Tiberi. Progressivament van desaparèixer com a poble separat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mommsen, Theodor. The History of Rome. vol.3 (en anglès). Charles Scribner and co., 1871, p. 216. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escordiscs Modifica l'enllaç a Wikidata