Escorpí de mar d'espines llargues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escorpí de mar d'espines llargues
Long Spined Scorpion Fish.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Cottidae
Gènere: Taurulus
(Gratzianov, 1907)[1]
Espècie: T. bubalis
Nom binomial
Taurulus bubalis
(Euphrasen, 1786)[2]
Sinònims
  • Acanthocottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Aspicottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Ceratocottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Cottus bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Cottus maculatus (Fischer, 1885)
  • Enophrys bubalis (Euphrasen, 1786)
  • Myoxocephalus bubalis (Euphrasen, 1786)[3]

L'escorpí de mar d'espines llargues (Taurulus bubalis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids i l'única del gènere Taurulus.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja Mysidacea, amfípodes, decàpodes, poliquets, mol·luscs, ofiuroïdeus i peixos.[5][7]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Escòcia és depredat pel dofí mular (Tursiops truncatus).[8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal, no migratori i de clima temperat (72°N-35°N, 24°W-33°E) que viu entre 0-200 m de fondària.[5][10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia, les illes Shetland i Múrmansk fins a Portugal), la mar Bàltica i la Mediterrània.[5][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Costums[modifica | modifica el codi]

És capaç de respirar aire quan és fora de l'aigua.[32]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gratzianov V. J., 1907. A synoptic essay of the fishes of the Russian Empire. Trudy Otdela Ikhtiol. Russ. Obsc. Akklimat. Zhiv. Moskva. v. 4. i-xxx + 1-567.
  2. Euphrasen, B. A., 1786. Beskrifning på tvenne svenska fiskar. Kongl. Vet. Akad. Handl., Stockholm v. 7 (for 1786): 64-67.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  7. Western, J.R.H., 1971. Feeding and digestion in two cottid fishes, the freshwater Cottus gobio L. and the marine Enophrys bubalis (Euphrasen). J. Fish Biol. 3:225-246.
  8. FishBase (anglès)
  9. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  10. Parin, N.V., V.V. Fedorov i B.A. Sheiko, 2002. An annotated catalogue of fish-like vertebrates and fishes of the seas of Russia and adjacent countries: Part 2. Order Scorpaeniformes. J. Ichthyol. 42(Suppl.1):S60-S135.
  11. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  12. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  13. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  14. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  15. Fedorov, V.V., 1986. Cottidae. p. 1243-1260. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  16. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  17. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  18. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  19. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  20. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  21. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres (Regne Unit). 244 p.
  22. Neyelov, A.V., 1979. Cottidae. p. 593-602. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  23. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  24. Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  25. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  26. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  27. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  28. Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  29. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  30. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  31. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  32. Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Denton, E.J. i F.J. Warren, 1956. Visual pigments of deep-sea fish. Nature 4541:1059.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gibson, R.N., 1999. Movement and homing in intertidal fishes. P. 97-125. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  • Hughes, G.M., 1966. The dimensions of fish gills in relation to their function. J. Exp. Biol. 45:177-195.
  • Lamp, F., 1965. Beiträge zur Bestandskunde und Fortpflanzungsbiologie der Seeskorpione, Myoxocephalus scorpius (Linnaeus, 1758) und Taurulus bubalis (Euphrasen, 1786) in der Kieler Förde. Kiel University. 140 p.
  • Möller, H. i K. Anders, [1986]. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorpí de mar d'espines llargues Modifica l'enllaç a Wikidata