Escrutini uninominal majoritari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'escrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema electoral en què el territori es divideix en circumscripcions que elegeixen un sol diputat cadascuna i el candidat guanyador és el que obté més vots. El parlament es compon de tots els candidats elegits a les diferents circumscripcions. Es coneix igualment com a sistema de majoria relativa.

Aquest sistema, típic dels sistemes presidencialistes i estats amb el sistema de Westminster, ofereix l'avantatge de reforçar el vincle entre una circumscripció i el diputat que la representa, però fomenta el bipartidisme[1] perquè els partidaris d'opcions minoritàries sovint es veuen obligats a decantar-se per un partit diferent del que realment prefereixen, simplement perquè aquest no té possibilitats de ser la llista més votada.[2]

Com que l'escrutini uninominal majoritari no permet que diversos partits formin una coalició en una mateixa circumscripció tret que es presentin en una llista única, la fragmentació de vot té un impacte més significatiu que en altres sistemes.[3] Per exemple, si hi ha una llista d'esquerres que obté el 35% dels vots i dues llistes de dretes que obtenen el 34% i el 31%, respectivament, serà la llista d'esquerres la que representi la circumscripció al Parlament, encara que el 65% dels votants hagi donat suport a una llista de dretes. Un exemple pràctic d'això és l'elecció parcial d'Eastleigh de 2013 (Regne Unit), en la qual la fragmentació de vot entre les llistes de dretes permeté que s'imposés el candidat centrista tot i aconseguir només el 32,06% dels vots.[4]

L'escrutini uninominal majoritari produeix un percentatge molt elevat de vots perduts, és a dir, vots que no tenen cap mena d'impacte en el resultat final de l'elecció. Les particularitats matemàtiques del sistema fan que la proporció de vots perduts sempre superi el 50%, molt per sobre del percentatge que es dóna en sistemes electorals de representació proporcional.[5]

Aquest sistema dóna una prima molt significativa a la concentració de vot.[6] Encara que aconsegueixin un nombre similar de vots, els partits que tinguin una altra concentració geogràfica del seu vot trauran molts més escons que els partits que tinguin un suport més uniforme geogràficament. Per exemple, a les eleccions generals britàniques del 2010, el Partit de la Independència del Regne Unit aconseguí 0 escons amb 919.546 vots, mentre que el Partit Unionista Democràtic obtingué 8 escons amb 168.216 vots.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bosch, 2004, p. 28.
  2. Camps, R.; Mora, X.; Oliver, M. «Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. Un experiment en les Eleccions Generals Espanyoles de 2011» (PDF). Universitat Autònoma de Barcelona, 27 novembre 2011. [Consulta: 2 gener 2015].
  3. «Advantages and disadvantages of FPTP system» (en anglès). ACE Electoral Knowledge Network. [Consulta: 30 gener 2015].
  4. «Eastleigh by-election: Lib Dems hold on despite UKIP surge» (en anglès). BBC, 1 març 2013. [Consulta: 6 maig 2015].
  5. Christensen, R. Ending the LDP Hegemony: Party Cooperation in Japan (en anglès). University of Hawaii Press, 2000, p. 38–39. ISBN 9780824822958. 
  6. Bosch, 2004, p. 22.
  7. «National Results» (en anglès). BBC, 2010. [Consulta: 6 maig 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]