Escuma antifoc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'escuma antifoc, també coneguda com a escuma ignífuga o escuma antiincendis, és una escuma específica per l'extinció d'incendis. La seva funció és refredar i cobrir el combustible, evitant el seu contacte amb l'oxigen, donant lloc a la supressió de la combustió. Normalment s'utilitzen tensioactius per produir escuma en una concentració inferior a l'1%.

Els components de les escumes ignífugues són dissolvents orgànics (per exemple, trimetiltrimetilen glicol i hexilenglicol). També s'utilitzen productes químics, com els inhibidors de corrosió o estabilitzadors d'escuma, com ara l'alcohol làuric.

Hi ha escumes específiques per apagar focs de combustibles i solvents apolars, com ara els productes derivats del petroli, i també pels polars o substancialment polars, particularment l'alcohol, emprat com combustible, o com producte químic comercial, i fins i tot per l'acetona) i pels èsters (com l'acetat d'etil), ja que aquests productes inhibeixen l'escuma de dues formes: dissolvent la part aquosa de la formulació anul·lant l'efecte de l'escuma d'impedir el contacte del combustible amb l'oxigen de l'aire o bé impedint la formació de la mateixa escuma.

Fonts[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuma antifoc Modifica l'enllaç a Wikidata