Escuraflascons
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Femella d'escuraflascons becfí en plomatge de cria.
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
Phalaropus fulicarius |
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
Steganopus |
||||||||||||||||||||
Un escuraflascons és una de les tres espècies vives d'un gènere (Phalaropus) d'ocells esvelts i lligades al medi marí de la família dels escolopàcids (Scolopacidae). Resulta notable tant pel seu comportament de cria com per la seva tècnica per aconseguir l'aliment.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Fan entre 15 i 25 cm de llargària, segons l'espècie. Tenen els peus palmats i un bec recte i fi. En hivern tenen un plomatge predominantment gris i blanc, que dificulta la identificació de les diferents espècies. En estiu presenten diferents dibuixos en rogenc o castany. Les femelles són majors i amb colors més vius que els mascles
Hàbitat i distribució [modifica]
Dues de les espècies, l'escuraflascons becfí i el becgròs són els únics membres de la família dels escolopàdis que es poden considerar pelàgics, ja que passen la major part de la seva vida, fora de l'etapa de cria, al mar obert. Són inusualment amants de les concentracions de sal i es veuen en gran nombre en llacs salats com ara Mono Lake, a Califòrnia, i el gran Llac Salat d'Utah. Les tres espècies crien en àrees molt septentrionals i migren en hivern a zones tropicals.
Alimentació [modifica]
Quan s'alimenta, un escuraflascons neda ràpidament en un cercle petit, formant un petit remolí, de manera que els aliments pugen arrastrats des de les zones poc profundes. L'ocell es situa al centre del remolí i amb el bec atrapa els petits invertebrats arrastrats.
Reproducció [modifica]
En el comportament reproductiu dels escuraflascons, sembla que els papers dels sexes estiguen canviats. Les femelles, que són més grans i amb colors més vius, persegueixen els mascles, competeixen pel territori de nidificació i defenen agressivament els nius i els companys que han triat. Una vegada feta la posta, les femelles migren cap al sud, deixant els mascles covant els ous, i més tard a la cura dels joves. El niu és un forat en terra cobert de vegetació. La posta més freqüent és de quatre ous colorats crípticament de color oliva, amb taques fosques. La covada dura unes tres setmanes i els joves es fan independents unes tres setmanes més tard.
Taxonomia [modifica]
El gènere Phalaropus inclou tres espècies:
- Escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius).
- Escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus).
- Escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escuraflascons |
