Escut Reial d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escudo d'armes del rei Juan Carlos I d'Espanya
Escut Reial d'Espanya (Preferència pel Senyal Reial)
Escut Reial d'Espanya
(Preferència pel Senyal Reial)

Variant no oficial de l'escut reial d'Espanya
destinada als territoris de l'antiga Corona d'Aragó
on es dóna preferència pel Senyal Reial.
S'han substituït els florons de fulles d'acant
del model oficial de la corona real espanyola
per els flors de lis i els petits florons de la corona
dels antics Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona,
s'ha incorporat la Cimera Reial d'Aragó i Barcelona .

El escut d'armes del rei d'Espanya es descriu en la regla número 1 del títol II del Reial decret 1511/1977, de 21 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de Banderes i Estendards, Guions, Insígnies i Distintius.

Les armes del rei d'Espanya estan formades per un escut quarterat:

  • El primer quarter, de gules, amb un castell de or, almenado de tres merlets i, cadascuna amb tres merlets, maçonat de sabre i tancat de atzur, que és de Regne de Castella;
  • El segon quarter, de plata amb un lleó rampant de gules coronat d'or, lampassat i armat del mateix, que és de Regne de Lleó;
  • Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules, que és de la Corona d'Aragó;
  • Al quart quarter, de gules, amb una cadena d'or posada en orla, en creu i en aspa, amb un punt de sinople en abisme, que és de Regne de Navarra.
  • Entat a la punta, de plata, amb una magrana al natural tijada, oberta de gules i fullada de dues fulles de sinople, que és de Regne de Granada.
  • En escussó de atzur i filetejat de gules, tres flors de lis de or, símbol de la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, l'actual dinastia reinant d'Espanya.

Porta acolat a l'escut la creu vermella de Borgonya, símbol dels seus avantpassats, les ducs de Borgonya i Àustrias. I, a destra i sinistra de la punta del mateix, un jou de gules en la seva posició natural amb cintes del mateix, i un feix de cinc fletxes de gules, amb puntes cap avall i cintes del mateix, símbol dels Reis Catòlics.

Armes Reals Grans d'Espanya des de Carles III a Alfons XIII (1761-1868 i 1875-1931).[1]

El tot, envoltat del collaret de l'Orde del Toisó d'Or i rematat de corona del mateix metall i pedreria, amb vuit florons, visibles cinc, i vuit perlas intercalades, tancades amb vuit diademes, vistes cinc, guarnides també de perles i rematades amb una creu sobre un orbe; tal és la Corona Reial d'Espanya.


Aquest escut va començar a utilitzar-se amb anterioritat a la seva regulació legal, l'any 1975, el 22 de novembre d'aquell any Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya. Les armes del rei d'Espanya estan basades en les quals Joan Carles I havia utilitzat com príncep d'Espanya des de l'any 1971 i que només es van diferenciar que disposaven d'una corona de príncep, tancada per quatre diademes (vistes tres), que va ser substituïda per la real. L'escut del príncep d'Espanya no estava, com succeeix en l'actualitat amb el del príncep d'Astúries, diferenciat per un lambel.[2] En aquest escut, com en la versió actual de l'escut del monarca espanyol, figurava la Creu de Sant Andreu, un símbol que va ser usat pels ducs de Borgonya, en els seus estendards, indumentària i en els uniformes del seu guàrdia, ja que el apòstol Sant Andreu va ser patró de la Casa Ducal Borgonya. L'ús de la Creu de Sant Andreu o de Borgonya en estendards i banderes espanyoles es va introduir amb Felipe el Bell, es va generalitzar amb Carles I i es va mantenir amb la Dinastia de Borbó.[3]

Va estar present, al costat dels seus escuts, en els guions dels reis però, fora d'aquests, no va figurar (amb l'excepció de Carlos I) en les armeries dels monarques espanyols fins a l'aparició de l'escut usat pel Príncep d'Espanya. Aquest va ser regulat en el Decret número 814, de 22 d'abril, que va establir el guion i l'estendard del Príncep d'Espanya.[4]

En aquest decret es va indicar que la creu de Borgonya, el jou i les fletxes s'incorporaven com a símbols del Moviment Nacional. Aquests elements es van mantenir després de la desaparició del Franquisme però amb un altre significat, exposat anteriorment.

La versió actual de l'escut d'armes del rei d'Espanya va suposar la desaparició de les casernes alienes a Espanya que corresponien amb els títols històrics de la Corona i altres territoris que havia dominat en el passat (els ducats de Parma i de Toscana). Els monarques espanyols els van mantenir fins a 1931 com a símbol dels seus vincles dinàstics i no com a senyal de reclamacions territorials.

Escut del Monarca, versió de 1931.

Des de l'any 1761, en els períodes en què van regnar els monarques de la Casa de Borbó van ser els següents:

  • En el segon quarter, Dues Sicílies partit i flanquejat, cap i puntes d'or i quatre pals de gules, flancs de plata i una àguila de sabre, coronada d'or, becada i membrada de gules.
  • Al tercer quarter, Àustria de gules i una faixa de plata.
  • Al quart quarter, Ducat de Toscana-Mèdici d'or i cinc roeles de gules distribuïts en el camp d'a dalt a a baix, dos, dos i un, un tortillo de atzur en cap carregat de tres flors de lis d'or.
  • Al cinquè quarter, Borgonya modern de atzur, sembrat de flors de lis d'or i bordura com­ponada, de plata i gules.
  • Al sisè caserna, Ducat de Parma-Farnese d'or i sis flors de lis de atzur distribuïdes d'a dalt a a baix, una, dues, dues i una.
  • Al setè quarter, Borgonya antic bandat d'or i de atzur amb bordura de gules.
  • Al vuitè quarter, Brabant de sabre i un lleó d'or, coronat del mateix, lampassat i armat de gules.
  • Entat a la punta i partit:
  • Tirol (partit de plata i una àguila de gules, coronada, becada i membrada d'or, carregat el pit d'un cre­ciente trebolado del mateix).
  • Flandes (d'or i un lleó de sabre, lampassat i armat de gules);

Aquests blasons van estar units a les armes del Regne d'Aragó (que van estar col·locades en la primera caserna) i als escuts dels Regnes de Castella, de León, Granada (entado en la punta) i el escusón de la dinastia reinant, que van ocupar tots ells la posició central en l'escut.

L'any 1931, en les armes reals, es va substituir el blasó del Regne d'Aragó per l'escut del Regne de Jerusalem, un dels títols històrics del monarca espanyol és el de rei de Jerusalem. Aquest canvi va permetre col·locar les armes d'Aragó en la tercera caserna de la part central de l'escut, també es van introduir les armes del Regne de Navarra a la cambra per fer coincidir l'escut petit de Alfons XIII amb les armes nacionals.[5]

Aquest escut va tenir un caràcter efímer en proclamar-se la II República el 14 d'abril d'aquell any i va ser utilitzat en l'exili pel pretendent al tron, l'infant Joan de Borbó, comte de Barcelona.

Escut de l'Hereu de la Corona[modifica | modifica el codi]

Escudo d'armes del hereu de la Corona d'Espanya

El Escut del l'Hereu de la Corona Espanyola, el Príncep d'Astúries, Girona i Viana apareix descrit en el Reial decret 284/2001, de 16 de març, pel qual es creen el seu escut d'armes, guion i estendard.


Les seves armes estan formades per un escut quarterat:

  • El primer quarter, de gules, amb un castell de or, almenado de tres merlets i, cadascuna amb tres merlets, maçonat de sabre i tancat de atzur, que és de Regne de Castella;
  • El segon quarter, de plata amb un lleó rampant de gules coronat d'or, lampassat i armat del mateix, que és de Regne de Lleó;
  • Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules, que és de la Corona d'Aragó;
  • Al quart quarter, de gules, amb una cadena d'or posada en orla, en creu i en aspa, amb un punt de sinople en abisme, que és de Regne de Navarra.
  • Entat a la punta, de plata, amb una magrana al natural tijada, oberta de gules i fullada de dues fulles de sinople, que és de Regne de Granada.
  • En escussó de atzur i filetejat de gules, tres flors de lis de or, símbol de la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, l'actual dinastia d'Espanya.
  • El tot diferenciat amb un lambel de atzur de tres peus. Aquesta brisura, va ser utilitzada per la Casa d'Àustria com la diferència pròpia de l'hereu.

El tot, envoltat del collaret de i rematat de corona del mateix metall i pedreria, amb vuit florons, visibles cinc, i vuit perlas intercalades, tancades amb vuit diademes, vistes cinc, guarnides també de perles i rematades amb una creu sobre un orbe; tal és la Corona Real d'Espanya.

L'escut apareix timbrat amb una corona tancada, que és un cercle d'or, encastat en pedres precioses en els seus colors, compost de vuit florons de fulles d'acant visibles cinc, interpolats de perles en el seu color, dels quals parteixen quatre diademes de perles, vistes tres, que convergeixen en un orbe blau, amb el semimeridià i l'equador d'or, sumat de creu d'or, la corona folrada de vermell i envoltat del collaret l'Orde del Toisó d'Or. [6]

Escut atribuït a l'Hereu de la Corona Espanyola com a Príncep de Girona

Escut atribuït a l'Hereu de la Corona Espanyola com a Príncep de Girona
Variant no oficial de l'escut l'hereu de la Corona on
les seves armes apareixen situades en un escussó
on es dóna preferència pel Senyal Reial.

El escussó es troba sobre les armes que utilitzava
Joan el Caçador quan es va convertir en el primer
duc de Girona: D'or, dos pals de gules.

S'han incorporat a la corona de príncep els canvis
descrits en la variant no oficial de l'escut reial però
la Cimera Reial es troba situada sobre la corona
dels antics antics prínceps de Girona i carregada
amb la brisura pròpia de l'hereu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. www.heraldicahispanica.com Descripció de l'escut d'armes gran del monarca espanyol. (En castellà).
  2. FOTW Estendard del Príncep Hereu 1971-1975, possiblement també 1982-2001 (Espanya). (En anglès).
  3. www.carlismo.es La Creu de Borgonya, primera Bandera d'Espanya. José A. Gallego, historiador, diplomat en Heràldica i Vexilología Militar. (En castellà).
  4. Armada Espanyola. Guion i estendard de S. M. D. Joan Carles I. (En castellà).
  5. www.heraldica.org/heraldry in Spain Descripció de la modificació de 1931 en les Armes Reals. (En anglès).
  6. Armes del Príncep d'Astúries. Casa Real Espanyola. (En castellà).