Escut d'Andorra
De Viquipèdia
L'escut d'Andorra és el tradicional de fa segles i fou adoptat oficialment com a símbol nacional el 1969. Apareix també al centre de la bandera d'Andorra.
És quarterat:[1]
- Al primer quarter, de gules, una mitra d'or perfilada i embellida d'argent per damunt d'un bàcul de bisbe d'or posat en barra (les armes del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell).
- Al segon quarter, d'or, tres pals de gules (les armes del copríncep secular o nobiliari, el comte de Foix).
- Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules (per Catalunya).[1]
- Al quart quarter, d'or, dues vaques passant de gules posades en pal, acornades, encollarades, clarinades i ungulades d'atzur (per Bearn).
L'escut està acompanyat d'una aurèola decorativa on, al peu, figura la divisa VIRTUS VNITA FORTIOR, que traduïda literalment significa 'la força unida és més forta' o 'la força és més forta en la unió'; en sentit figurat, podria simplificar-se en 'la unió fa la força'.
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'escut andorrà fa referència a la història i la situació del pais. Els dos quarters superiors son les armories dels dos coprínceps originals, i els inferiors representen els casals de Barcelona i de Bearn, els dos veïns més poderosos als quals rendien vassallatge els coprínceps.