Escut d'armes d'Escòcia
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Característiques
En el Escut d'armes de Escòcia figuren en un camp de or, un lleó rampant de gules, linguat, unglat i armat de azur; i una orla doble decorada amb flors de lis de gules.
[edita] Història
Les armes escoceses tenen un precedent documentat ja en el segle XII, durant el regnat de Guillermo I d'Escòcia. L'escut escocès va ser usat pels seus monarques fins a 1603, data que es va produir la unió dinàstica amb Anglaterra amb Jaime VI (I de Anglaterra) i les armes escoceses van començar a aparèixer al costat de les angleses.
Les armes dels monarques escocesos en el segle XVII havien evolucionat i contaven amb diversos elements exteriors al blasó. Apareixia envoltat pel collaret de l'Ordre escocesa del Card i flanquejat per dues figures (tenants o suports) amb forma d'unicorn rampant de plata amb crineres en or que també va quedar incorporat en el escut d'armes dels monarques britànics. L'escut apareixia timbrat amb la corona real escocesa i sobre ella se situava la seua cimera, un lleó coronat de gules que sosté una espasa i un ceptre.
Al peu, també fora de l'escut, es col·locava una cinta amb el lema escocès: "Nemo m'impune lacessit" ("Ningú m'ofèn impunement"). Alguns d'aquests elements apareixen en l'escut d'armes que els monarques britànics usen quan estan a Escòcia.
[edita] Estendard real d'Escòcia
Els monarques escocesos van usar, fins a la unió amb Anglaterra, com símbol personal un estendard amb els mateixos elements que componen el camp de l'escut. Aquesta bandera, groga, és usada per la població escocesa com un dels seus símbols a pesar de no tenir actualment caràcter oficial com la bandera blava amb la creu de San Andrés però és una de les quatre divisions de la ensenya del monarca del Regne Unit.
