Segell d'Alabama

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escut d'Alabama)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gran Segell de l'estat d'Alabama

El Gran Segell de l'Estat d'Alabama va ser dissenyat en 1817 per William Wyatt Bibb, governador del Territori d'Alabama i primer governador de l'estat.

història[modifica | modifica el codi]

Quan el Territori d'Alabama es va convertir en un estat de la Unió, el 1819, la Legislatura estatal va aprovar el disseny del governador Bibb com el segell oficial de l'estat.

El segell representa un mapa que mostra un dels més valuosos recursos de l'estat, els seus principals rius. El disseny de Bibb va servir com segell oficial fins a 1868, quan va ser substituït per un polèmic disseny,[1] el qual representava una àguila americana posada sobre l'escut americà i amb una banda al bec que deia «Here we rest» (Aquí descansem) aquest disseny segueix sent utilitzat pel Departament de Treball d'Alabama. La legislatura i el governador Frank M. Dixon van restaurar el disseny original del governador Bibb el 1939, mantenint-se sense canvis des de llavors. El nou segell va ser adoptat durant una sessió especial convocada pel Governador. El disseny es descriu així:

« El segell serà circular, i el diàmetre del mateix serà de dues polzades i quart, prop de la vora del cercle hi serà la paraula "Alabama", a la mateixa distància des de la vora, hi seran les paraules, "Great Seal" (Gran Segell). Al centre del segell hi haurà una representació d'un mapa de l'estat amb els seus principals rius. El segell es dirà "Gran Segell de l'Estat d'Alabama." El segell haurà de ser conservat i utilitzat com ho exigeix ​​la Constitució i les lleis.[2] »

Segell del Governador[modifica | modifica el codi]

També hi ha un segell del governador d'Alabama. A diferència del segell de l'estat però, s'utilitza el escut d'armes d'Alabama, en lloc d'un mapa de l'Estat, ja que és motiu central.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'antic segell
  2. Acts of Alabama 1868, No. 133