Escut d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'Armènia

L'escut d'Armènia va ser adoptat oficialment l'any 1992 i és semblant al que es va utilitzar durant la primera independència, el 1918.

És quarterat, amb les armories de quatre dinasties històriques que van governar Armènia, dibuixades de manera poc tradicional: al primer quarter, de gules, un lleó contornat d'argent que porta una creu del mateix metall, emblema de la dinastia bagràtida; al segon quarter, d'atzur, una àguila bicèfala d'argent, pels arsàcides; al tercer quarter, d'atzur, les dues àguiles afrontades d'argent dels artàxides; al quart quarter, de gules, un lleopard coronat d'argent amb la creu del mateix metall, pels rupènides. Sobre el tot, un escussó amb el camper ataronjat, amb un mar d'ones on sorgeix el mont Ararat sobremuntat de l'Arca de Noè, tot d'argent.

Com a suports de l'escut, una àguila a la destra i un lleó a la sinistra, tots dos d'or i aclarits de sable, dos senyals presents en els primers regnes armenis, símbols del poder, el valor, la paciència, la saviesa i la noblesa en el regne animal.

A la part inferior de l'escut, els anomenats cinc elements vitals: l'espasa, símbol de la força de la nació, que trenca les cadenes de l'opressió; la cadena trencada representa l'esforç per obteir la llibertat i la independència nacionals; les espigues de blat, la natura laboriosa del poble armeni; la ploma, l'herència intel·lectual i cultural dels armenis; la cinta, els colors de la bandera d'Armènia.

Escuts anteriors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut d'Armènia