Escut de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de Bèlgica (versió completa)
Escut de Bèlgica
(versió simplificada)

L'escut de Bèlgica porta com a emblema un lleó d'or sobre camper de sable, l'anomenat Lleó Belga o Leo Belgicus, que són les armories del duc de Brabant, ducat que va encapçalar la rebel·lió contra l'emperador Josep II, que va dur a la creació dels Estats Units Bèlgics el 1790. La forma actual, en les seves diverses versions (completa, mitjana i simplificada), fou determinada per Reial Decret el 17 de març de 1837.

Versions de l'escut belga[modifica | modifica el codi]

La versió completa de les armes heràldiques belgues consta d'un escut de sable carregat d'un lleó d'or, armat i lampassat de gules, timbrat per un casc d'or amb visera adornat amb llambrequins d'or i de sable i amb una corona reial per cimera. L'escut està acoblat de dos ceptres d'or passats en sautor, el de la destra en banda acabat en una mà de justícia i el de la sinistra en barra amb un lleó rampant; al voltant de l'escut, el collar de l'Orde de Leopold. Com a suport, dos lleopards lleonats d'or, cadascun sostenint una llança amb la bandera estatal, en negre, groc i vermell. Sota l'escut, una cinta de gules enrivetada de sable amb el lema nacional en lletres d'or: L'UNION FAIT LA FORCE (en francès) o EENDRACHT MAAKT MACHT (en neerlandès),[1] és a dir, «La unió fa la força». El tot és col·locat damunt un mantell de gules i ermini embellit d'or, timbrat amb la corona reial. Acoblades darrere el mantell, les armes de les nou províncies que constituïen Bèlgica el 1837, que són, de destra a sinistra: Anvers, Flandes Occidental, Flandes Oriental, Lieja, Brabant, Hainaut, Limburg, Luxemburg i Namur.[2]

Aquesta versió completa és usada rarament (per exemple, forma part del segell amb què se signen les lleis i els tractats internacionals).

La versió simplificada, o armes petites, consta tan sols de l'escut amb el lleó sobremuntat per la corona reial, acoblat dels dos ceptres, envoltat pel collar de l'Orde de Leopold i, a sota, amb el lema nacional. Aquesta variant és la utilitzada habitualment com a armes estatals pel govern federal, als passaports i als llocs oficials.

Encara en circula ocasionalment una versió mitjana, que és com la versió completa però sense les banderes provincials.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Com que el Reial Decret de 1837, redactat en francès, mai va disposar d'una traducció oficial, l'ús de la versió neerlandesa és més oficiós que oficial.
  2. Des que la província de Brabant es va subdividir en tres (Brabant Flamenc, Brabant Való i Brussel·les) l'any 1995, l'escut d'armes ja no reflecteix l'actual divisió administrativa de l'estat. Els canvis soferts pels escuts de les províncies flamenques com a resultat d'aquesta decisió tampoc queden reflectides en l'escut d'armes estatal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut de Bèlgica Modifica l'enllaç a Wikidata