Escut de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
Representació de l'escut de Barcelona segons el seu blasonament oficial.
Detalls
Tipus Municipal
Adoptat per Ajuntament de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament:

Escut caironat [Notes 1] quarterat [Notes 2]: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona reial.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'escut de la ciutat és una combinació de la creu de Sant Jordi, patró del Casal de Barcelona (que coincideix amb les armes heràldiques de la catedral i diòcesi de Barcelona, sota l'advocació de la Santa Creu), i les dels Casal de Barcelona, o armes reials, que són les del Comtes de Barcelona, quatre pals (comunament anomenats barres) de gules (vermells) sobre camper d'or (groc), i que van donar origen a l'escut de Catalunya i de la Corona d'Aragó (a partir de 1137, data del casament del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II).

El rei Pere III el Cerimoniós va concedir les armes reials a la ciutat el 4 de juliol de 1345; la creu, com a senyal distintiu de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288. La corona reial indica que Barcelona era la residència dels reis de la Corona d'Aragó.

La cimera reial i la Ratapinyada[modifica | modifica el codi]

Composició en la qual els florons de la corona reial espanyola han estat substituïts per les flors de lis i els vuit petits florons de la corona dels antics Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona

Al segle XVII començà a usar-se la cimera reial, o de la Vibra, damunt l'escut de Barcelona, gràcies al fet que la monarquia havia deixat d'usar-la i seguint l'ús que en feien les ciutats de Mallorca i de València des del segle anterior. A la mateixa època, i com a les altres capitals dels Països Catalans, començà a usar-se aquesta cimera transformada en la Ratapinyada o Ratpenat, damunt un elmet amb corona. Al segle XIX, però, la Ratapinyada ja havia arraconat la cimera de la Vibra, també com a l'escut de les ciutats de Palma i València, com es pot veure en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), i es mantingué durant part del segle XX, sense l'elmet, però.

D'aquesta manera, la desaparició de la Ratapinyada de l'escut de Barcelona, que es produí l'any 1931, ha representat la fi d'una tradició centenària.[3] La renúncia a l'ús d'aquest símbol heràldic originat en la cimera reial també va fer que es perdés un element en comú amb altres ciutats de l'àmbit cultural català, com Fraga, Palma i València, que la mantenen i on es considera un símbol de Jaume I el Conqueridor, com a creador de la Corona d'Aragó.

El nombre de pals[modifica | modifica el codi]

Abans de quedar fixat oficialment l'escut amb els quatre pals, que és l'originari derivat de la concessió reial de 1345, hi va haver diverses èpoques en què els quatre pals alternaven amb altres versions amb només tres o dos pals.

L'escut amb els dos pals fou font de discussió, car l'Ajuntament no es posava d'acord sobre quin dels dos blasonaments havia de tenir, i per acabar la discussió l'any 1996 en van aprovar un tercer, aheràldic, que no conservava ni els quatre pals ni la creu de Sant Jordi i ni tan sols tenia cap corona. Aquest fou un escut molt polèmic, ja que no seguia cap de les regles heràldiques necessàries per a la seva oficialització. La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària va interposar un recurs contra el canvi d'escut i va guanyar-lo. L'any 2004, va ser retirat i es va acabar aprovant l'històric escut quarterat amb els quatre pals.

Evolució[modifica | modifica el codi]

L'escut de Barcelona
Escut de Barcelona, caironat
Variant amb dos pals
Variant caironada
L'escut de Barcelona
(segle XIV-XVII)
L'escut de Barcelona, caironat
(segle XIV-XVII)
L'escut de Barcelona, dos pals
(segle XIV-XVII)
L'escut de Barcelona, dos pals i caironat
(segle XIV-XVII)
Escut de Barcelona amb la cimera reial
Escut amb la ratapinyada (1790-1870)
Escut de Barcelona amb la Ratapinyada
Escut carionat amb la Ratapinyada
L'escut de Barcelona
amb la cimera reial
(segle XVII-XVIII)
L'escut de Barcelona
amb la Ratapinyada
(ca.1790-ca.1870)
L'escut de Barcelona
amb la Ratapinyada
(ca.1870-1931)
L'escut de Barcelona, caironat
amb la Ratapinyada
(ca.1800-1931)
L'escut de Barcelona
Variant amb dos pals durant la segona república
Versió comuna
Versió comuna amb dos pals
L'escut de Barcelona
(ca.1931-1939)
L'escut de Barcelona, dos pals
(ca.1931-1939)
L'escut de Barcelona
Versió comuna
(1939-1984)
L'escut de Barcelona, dos pals
Versió comuna
(1939-1984)
Escut de Barcelona (1984-1996)
Escut de Barcelona (1996-2004)
L'escut de Barcelona
(1984-1996)
L'escut de Barcelona
Versió completa pertanyent al segell oficial
(1996-2004)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. és a dir, de forma quadrada i recolzat en un dels angles, v.
  2. és a dir, dividit en quatre parts ("quarters") iguals, v. DIEC: quarterat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «RESOLUCIÓ GAP/937/2004, de 13 d'abril, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Barcelona.» (pdf). DOGC núm. 4114. Generalitat de Catalunya, 19 abril 2004. [Consulta: 25 juny 2010].
  2. Fluvià, Armand de. «L'escut de Barcelona». Sàpiens [Barcelona], núm. 120, setembre 2012, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  3. L'origen dels colors i l'escut del Barça

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]