Escut de Barcelona
L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament:
- Escut caironat quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona reial.[1][2]
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'escut de la ciutat és una combinació de la creu de Sant Jordi, patró del Casal de Barcelona (que coincideix amb les armes heràldiques de la catedral i diòcesi de Barcelona, sota l'advocació de la Santa Creu), i les dels Comtes de Barcelona. Les armes del Casal de Barcelona, o armes reials (quatre pals de gules sobre camper d'or), són les dels comtes reis, i van donar origen a l'escut de Catalunya i de la Corona d'Aragó (a partir de 1137, data del casament del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II). El rei Pere III el Cerimoniós va concedir les armes reials a la ciutat el 4 de juliol de 1345; la creu, com a senyal distintiu de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288. La corona reial indica que Barcelona era la residència dels reis de la Corona d'Aragó.
[modifica] La cimera reial i la Ratapinyada
Al segle XVII començà a usar-se la cimera reial, o de la Vibra, damunt l'escut de Barcelona, gràcies al fet que la monarquia havia deixat d'usar-la i seguint l'ús que en feien les ciutats de Mallorca i de València des del segle anterior. I, a la mateixa època i com a les altres capitals dels Països Catalans, començà a usar-se aquesta cimera transformada en la Ratapinyada o Ratpenat, damunt un elmet amb corona. Al segle XIX, però, la Ratapinyada ja havia arraconat la cimera de la Vibra, també com a l'escut de les ciutats de Palma i València, com es pot veure en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), i es mantingué durant part del segle XX, sense l'elmet, però.
La desaparició de la Ratapinyada de l'escut actual de Barcelona ha representat la fi d'una tradició centenària.[3] La renúncia a l'ús d'aquest símbol heràldic originat en la cimera reial també ha fet que es perdés un element en comú amb amb altres ciutats de l'àmbit cultural català, com Fraga, Palma i València, que la mantenen amb orgull i on es considera un símbol de Jaume I el Conqueridor, com a creador de la Corona d'Aragó.
[modifica] El nombre de pals
Abans de quedar fixat oficialment l'escut amb els quatre pals, que és l'originari derivat de la concessió reial de 1345, hi va haver diverses èpoques en què els quatre pals alternaven amb altres versions amb només tres o dos pals.
L'escut amb els dos pals fou font de discussió, car l'Ajuntament no es posava d'acord sobre quin dels dos blasonaments havia de tenir, i per acabar la discussió en van aprovar un tercer aheràldic que no conservava ni els quatre pals ni la creu de Sant Jordi i ni tan sols tenia cap corona.
Era un escut molt polèmic, ja que que no seguia cap de les regles heràldiques necessàries per a la seva oficialització. Per això, la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària va interposar un recurs contra el canvi d'escut i va guanyar-lo. El polèmic escut que va estar en vigor entre 1996 i el 2004, any en què va ser retirat i es va acabar aprovant l'històric escut quarterat amb els quatre pals.
[modifica] Evolució
|
|
|
|
|
|
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
(segle XIV-XVII) |
|
|
|
|
|
|
amb la cimera reial (segle XVII-XVIII) |
amb la Ratapinyada (ca.1790-ca.1870) |
amb la Ratapinyada (ca.1870-1931) |
amb la Ratapinyada (ca.1800-1931) |
|
|
|
|
|
|
(ca.1931-1939) |
(ca.1931-1939) |
Versió comuna (1939-1984) |
Versió comuna (1939-1984) |
|
|
|
||
|
(1984-1996) |
Versió completa pertanyent al segell oficial (1996-2004) |
[modifica] Vegeu també
- Escuts i banderes del Barcelonès
- Bandera de Barcelona
- Cimera del Casal de Barcelona
- Cimera de la Festa de l'Estendard
- Ratpenat (heràldica)
[modifica] Referències
- ↑ «RESOLUCIÓ GAP/937/2004, de 13 d'abril, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Barcelona.» (pdf). DOGC núm. 4114. Generalitat de Catalunya, 19 abril 2004. [Consulta: 25 juny 2010].
- ↑ Fluvià, Armand de. «L'escut de Barcelona». Sàpiens [Barcelona], núm. 120, setembre 2012, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ L'origen dels colors i l'escut del Barça
[modifica] Enllaços externs
- L'escut de Barcelona, dins la pàgina de la Societat Catalana de Genealogia