Escut de Benicarló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut oficial de Benicarló

L'escut oficial de Benicarló té el següent blasonament:

Escut quadrilong amb el centre inferior en punta, partit. Al primer quarter, en camp d'or, una creu de Montesa de gules. Al segon quarter, d'argent, un card florit de sinople en pal. Bordura d'atzur amb quatre flors de lis d'argent. Per timbre, una corona reial tancada.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser rehabilitat pel Decret 541/1971, de l'11 de març, del Ministeri de Governació i publicat al BOE el 31 de març de 1971.

Segell Major de la vila de Benicarló de 1724

Aquest escut té una tradició de més de 250 anys, des del segell major de 1724. La creu de Montesa representa la vinculació de Benicarló a aquest orde des de 1319, i el card és el senyal parlant dels Cardona. Berenguer de Cardona fou mestre del Temple, al qual pertanyia l'alqueria de Binigazló. Amb el pas del temps, el card originari dels Cardona ha estat identificat com un senyal parlant del nom de la ciutat i com una representació de la carxofa de Benicarló,[1] producte arquetípic de la població.

L'ajuntament actual, però, utilitza un logotip amb la simplificació de l'escut històric,[2] sense la bordura amb les flors de lis i una corona mural en comptes de la reial tancada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Giner Sospedra, Vicente (1986): «El escudo heráldico municipal», dins Notas históricas de Benicarló. Benicarló: Ajuntament, pp. 139-154.



Referències[modifica | modifica el codi]