Escut de Sèrbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de Sèrbia

L'escut de Sèrbia són les armories de l'antiga dinastia Obrenović, que foren adoptades per primera vegada el 1882 i tornades a adoptar el 2004, i s'hi representa l'àguila bicèfala de la Casa de Nemanjić (la qual va agafar l'àguila dels Paleòlegs de l'imperi Bizantí) amb la creu sèrbia, símbol nacional usat pels diversos estats serbis i l'Església Ortodoxa Sèrbia des del segle XII.

De l'escut n'hi ha una versió completa, amb el mantell coronat, i una de simplificada, coneguda en serbi amb el nom de kokarda i que apareix, per exemple, a la part central de la bandera estatal, desplaçat cap a l'esquerra.

Tot i que actualment Sèrbia és una república, el nou escut d'armes reprèn la corona reial de l'antiga monarquia sèrbia com a símbol de sobirania. Diversos estats de l'Europa de l'Est han recuperat la corona en el seu emblema estatal per recordar la seva herència històrica, tot i tenir règims republicans, com ara Rússia, Polònia o Hongria.

Blasonament[modifica | modifica el codi]

De gules, una àguila bicèfala d'argent becada, lampassada i armada d'or, acostada de dues flors de lis d'or al peu, a banda i banda de la cua de l'àguila; aquest és el símbol de l'Estat serbi. Damunt el pit de l'àguila, un escussó amb el senyal nacional serbi: de gules, una creu plena d'argent; en cadascun dels quarters, un pedrenyal d'argent posat en pal i amb les dents mirant enfora. Per timbre, una corona reial.

El tot damunt un mantell de gules folrat d'ermini i embellit d'or, timbrat amb la corona reial.

Altres escuts[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut de Sèrbia