Esfagne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esfagne
Sphagnum
Sphagnum

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Bryophyta
Classe: Bryopsida
Subclasse: Sphagnidae
Ordre: Sphagnales
Família: Sphagnaceae
Dumort., 1829
Gènere: Sphagnum
L., 1753
Espècies

Sphagnum affine
Sphagnum apiculatum
Sphagnum auriculatum
Sphagnum balticum
Sphagnum capillifolium
Sphagnum compactum
Sphagnum cuspidatum
Sphagnum cymbifolium
Sphagnum fallax
Sphagnum fuscum
Sphagnum girgensohnii
Sphagnum magellanicum
Sphagnum majus
Sphagnum molle
Sphagnum palustre
Sphagnum papillosum
Sphagnum platyphyllum
Sphagnum riparium
Sphagnum rubellum
Sphagnum russowii
Sphagnum squarrosum
Sphagnum subnitens
Sphagnum subsecundum
Sphagnum warnstorfii
i moltes més

Sphagnidae és una subclasse de molsa que només conté una família, Sphagnaceae, que al seu torn només conté un gènere, Sphagnum. Existeixen fins a 200 espècies d'esfagne.

Els esfagnes són calcífugs, és a dir, viuen en sòls amb pHs baixos, àcids. Formen extensos tapisos sobre la superfície dels quals van creixent durant anys successius i van morint per la base fins a transformar-se en torba.

A les parets cel·lulars dels esfagnes s'acumulen substàncies similars a la lignina.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els esfagnes generen espores tetraèdriques que germinen en presència de determinats fongs micorízics per a generar un protonema no filamentós, un tal·lus petit i lobulat conformat per un únic estrat cel·lular i aprovisionat de rizoides filamentosos. El tal·lus genera, normalment, un únic gametòfit amb un conjunt de rizoides a la base.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfagne
  1. Strasburger et al. Tratado de Botánica Barcelona: Editorial OMEGA. 35ena edició (2004).