Esfarayen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Esfarayen (àrab Isfarayin) és un comtat de la província iraniana del Khurasan, que porta el nom d'una antiga ciutat dels primers temps de l'islam. El comtat s'estén per la part nord de la plana que va de Bistam i Shahrud a l'oest a Nishapur a l'est. El riu principal és el Kah-e Shur. La capital és Miyanabad.

Fou un rustak de Nishapur al segle X i la ciutat tenia llavors importància. El formaven uns 40 o 50 pobles. Va donar al notable teòleg i jurista Abu Ishal Ibrahim ibn Muhammad ibn Ibrahim ibn Mihran al-Mihradjani al-Isfarayini (mort el 1027), l'escriptor en persa Abu l-Muzaffar Tahir ibn Muhammad al-Isfarayini (mort el 1078), i el visir Abu l-Abbas al-Fadl ibn Ahmad al-Isfarayini, que va servir sota Mahmud de Gazni i va morir el 1013 o 1014. La ciutat fou atacada i saquejada pels mongols el 1220 i després s'hi va establir un malik local subordinat al governador mongol del Khurasan (constatat el 1233). La ciutat encara tenia certa importància un segle després. Sota els safàvides la vila va quasi desaparèixer, potser a causa de les incursions dels uzbeks més devastadores poc abans del 1597; al començament del segle XVIII vers el 1725, va rebre el cop de gràcia quan fou saquejada pels afganesos. Modernament només queden la ruïnes anomenades Shahr-e Bilkis.

La regió fou constituïda en comtat el 1958.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • B. R. Spooner, Arghiyan, the area of Jajarm in western Khurasan, 1965

Coord.: 37° 04′ 35″ N, 57° 30′ 36″ E / 37.076388888889°N,57.51°E / 37.076388888889; 57.51