Esfigmomanòmetre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esfigmomanòmetre mecànic amb manòmetre anaeroid i fonendoscopi
Esfigmomanòmetre digital

Un esfigmomanòmetre o tensiòmetre és un producte sanitari que consisteix en un maneguí inflable que s'utilitza per a mesurar la pressió sanguínia. La paraula ve del grec sphygmus (pols), més el terme científic manòmetre (mesurador de pressió). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge italià, va introduir unes variacions el 1896 i Harvey Cushing el va descobrir el 1901 i el va popularitzar per tot arreu.

Un esfigmomanòmetre normalment consisteix en un maneguí, la unitat mesuradora (el manòmetre), el tub que els connecta ambdós, i (en els models que no s'inflen automàticament) una pereta infladora que es connecta al maneguí. La pereta infladora té una vàlvula d'única via per a prevenir la pèrdua ensopegada de pressió mentre l'operador està realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del maneguí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfigmomanòmetre