Església Catòlica Palmariana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral Basílica de la mare de Déu del Palmar coronada

L' Església Catòlica Palmariana (oficialment Iglesia Cristiana Palmariana de los Carmelitas de la Santa Faz) és una organització religiosa sevillana que es va escindir de l' Església Catòlica Romana i és liderada pel seu propi papa, Pere II.

Història[modifica | modifica el codi]

Orden de los Carmelitas de la Santa Faz (Orde dels Carmelites de la santa Faç)[modifica | modifica el codi]

L'Església Palmariana es va establir com a grup al 1975 per Clemente Domínguez i Gómez, que es dedicava a Sevilla a fer assegurances i declarà haver vist la Mare de Déu a prop d'un poblet anomenat Palmar de Troya i va difundir que la Mare de Déu li havia donat instruccions per a alliberar l'Església Catòlica de les seues heregies i del comunisme. Abans que Clemente comencés la seua carrera com a endeví, les vidents a El Palmar de Troya havien estat en primer lloc unes xiquetes.

Canonitzats[modifica | modifica el codi]

Excomunicats[modifica | modifica el codi]

Papes de l'Església Palmariana[modifica | modifica el codi]

  • Clemente Domínguez i Gómez (Gregorio XVII) - Nomenat segons la seua versió, per Déu mateix, fou el líder de l'Església Catòlica Palmariana des d'agost de 1978 fins al març de 2005, quan va morir.
  • Manuel Alonso i Corral (Pere II) - Autoproclamat i exerceix des de 2005 fins al juliol de 2011. Va morir, amb 76 anys, el 15 de juliol de 2011.
  • Sergio María (Gregorio XVIII): Després de la mort de Manuel Alonso Corral, va ser escollit en conclave el seu secretari d'Estat, el pare Sergio María. Ex militar espanyol, de Mula (Múrcia).

Cinema[modifica | modifica el codi]

La història es va dur al cinema per Javier Palmero en el film Manuel y Clemente (1985)

Escissions de l'Església Palmariana[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seua història s'han produït nombrosos abandonaments i escissions, una de les primeres va ser l'"Orden de la Cruz Blanca"(Orde de la Creu Blanca), liderada per Félix Arana, que en els anys 80 es va separar de l'organització palmariana i va estructurar la seua pròpia església.

Existeix també un grup format per bisbes de l'Església Catòlica Palmariana independents del grup del Palmar de Troya, ubicats a Archidona. Aquest grup rebutja Pere II i el consideren antipapa, ja que foren excomunicats i expulsats per causa d'uns suposats robatoris en la congregació.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pàgina 147 del llibre de Pepe Rodríguez Las sectas hoy y aquí, Tibidabo Ediciones, S.A., Barcelona, Colección: Conocer a tiempo, 1985, Depòsit legal: B-19.249-85, ISBN 84-86421-01-2
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pàgina 356 del llibre de Pepe Rodríguez El poder de las sectas, Ediciones B, S.A., Barcelona, 1997, Depósito legal: B-6.022-1997, ISBN 84-406-7205-5


Coord.: 37° 03′ 23″ N, 5° 48′ 32″ O / 37.05638889,-5.80888889