Església Evangèlica de Betlem
 |
Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat. Ajudeu a millorar aquest article afegint-hi referències que demostrin que es tracta d'un tema que ha rebut cobertura significativa per part de fonts fiables i independents del subjecte. En cas contrari, l'article o part no referenciada podria entrar en un procés d'esborrament o fusió amb un article més genèric. {{subst:Recordatori admissibilitat|Església Evangèlica de Betlem}}--~~~~ |
L’església Evangèlica de Betlem és una comunitat històrica amb quasi 140 anys de presència al barri Barceloní del Clot- Camp de l’Arpa, al Carrer Nació 24, la qual forma part de la Iglesia Evangélica Española i aquesta, forma part del Consell Mundial d’Esglésies, de la Comunió Mundial d’Esglésies Reformades i del Consell Mundial Metodista.
Per veure els inicis de la nostra comunitat ens hem de remuntar a l'any 1869, quant el Comitè de la Societat Missionera Metodista, envià a William Thomas Brown,[1] un home laic però des de molt jove dedicat a l'obra missionera per evangelitzar al nostre país. Havia après espanyol parlant amb els mariners que arribaven amb vaixells a Londres. En aquell temps, Barcelona, era una petita ciutat amb poblacions properes com Sant Martí de Provençals i Poble Nou que formaven un sol poble, on hi havia un gran nucli de fàbriques amb un elevat nombre d'obrers amb pocs recursos econòmics.
No va ser fins l'any 1872, que va ser quan es va formar la nostra comunitat dirigida per uns missioners anglesos, aprofitant una tolerància religiosa. La primera cosa que va decidir fer Brown quan arribà a Barcelona, va ser fundar, seguint la tradició Metodista, una escola per a nens, ja que en aquells temps hi havia un 60% d'analfabets. Les famílies van començar a portar els seus fills a les escoles que eren pràcticament gratuïtes i també començaren a assistir els diumenges als cultes, formant-se així els primers membres. Amb el pas del temps es va aconseguir que les escoles tinguessin un alt nivell educatiu.[2]
L'any 1884 el senyor Brown deixa Barcelona i es trasllada a Menorca. No va ser fins dos anys més tard, que el va substituir el Reverent Franklyn Smith. Treballador infatigable i afable que es va fer estimar de seguida per tothom. Tant era així que va acabar esdevenint el primer Superintendent de Catalunya i Balears.
El 1910 el Clot ja te un temple al carrer Degà i Behí i l'any 1933 els missioners anglesos tornen al seu país i els pastors nadius passen a continuar la tasca començada, així els germans Capó es faran càrrec de les escoles i de la comunitat. Amb l'arribada de la Guerra Civil, l'església va passar per uns moments difícils ja que l'any 1936, les esglésies protestants van ser tancades. No va ser fins un any després que es tornen a obrir, però l'alegria va durar poc temps ja que l'any 1939 tornen a ser clausurades i alguna, com la nostra, cremada.
Sense pastors, l'any 1940, els fidels es reuneixen a les seves pròpies cases. Les portes de la nostra església, van estar tancades durant dotze anys. Finalment i amb molt de goig, l'any 1950 es tornen a obrir les portes amb el pastor Joan Guinot, Més tard serà el pastor Benjamín Heras; i és amb ell, que es forma l'Escola Dominical.
L'any 1959, canviem de temple, ho fem amb un nou pastor Enric Capó que ens dirigirà durant 25 anys. També amb ell inaugurem l'any 1967 l'actual temple. Després d’ell, van pastorejar l’església els pastors Carles Capó, i més tard en David Ceballos passant uns quants anys sense pastor. Des de l'any 2004, aquesta congregació la pastoreja el pastor Víctor Hernández.[3]
Notes[modifica]
- ↑ Segons l'Arxiu Nacional de Gran Bretanya
- ↑ Revista Oficial IEE Cristianismo Protestante nº56 pàg 12 de Carme Capó Fuster
- ↑ Segons protestante digital
Enllaços externs[modifica]
- Web de l'Església Evangèlica de Betlem http://www.esglesia-betlem.org
Coord.: 41° 24′ 46.4″ N, 2° 11′ 8.2″ E / 41.412889,2.185611
