Església d'Escòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El 1559 John Knox que tornà de la Ginebra calvinista va ser un dels fundadors de l'església d'Escòcia

L'Església d'Escòcia, en anglès:Church of Scotland, en gaèlic escocès: Eaglais na h-Alba) i en lleguatge informal Scots, The Kirk, és una eslésia cristina presbiteriana formada per la Reforma escocesa.

L'església d'Escòcia té les seves arrels en el cristianisme medieval a Escòcia però la seva identitat principal és amb la reforma religiosa de 1560. Actualment un 9% dels escocesos hi pertanyen i un 42% de la població s'hi sent identificada d'alguna manera segons el cens britànic de 2001.

Aquesta església té uns 984 ministres en actiu,1.179 congregacions i uns 464.000 membres oficialment [1]

No és una religió oficial d'Estat al contrari que l'Església d'Anglaterra que és l'oficial a Anglaterra però té reconeguda pel Parlament britànic completa independència en matèria espiritual.

L'església escocesa té un gran paper en promoure l'educació però no té escoles pròpies.

Organització[modifica | modifica el codi]

En ser presbiteriana no té bisbes però està governada pels ministres més vells (anomenats col·lectivament presbíters). Cada congregació és liderada per una Kirk Session. L'organisme suprem és l'Assemblea General que es reuneix cada maig a Edinburgh.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1560 l'església escocesa trencà amb l'església catòlica romana i s'integrà en el procés de la reforma protestant liderat entre altres per John Knox. Es van adaptar als principis del calvinisme Fins a 1572 els reis d'Escòcia (Jaume VI) no aprovaren els principis de l'església escocesa. El rei Jaume I d'Anglaterra no stava d'acord amb el presbiterianisme arribant a declarar "No bishop, no king" Sense bibes no hi ha rei[2] i va reintroduir l'episcopat. Cap a la seva mort l'any 1625 l'església escocesa tenia bisbes i arquebisbes i l'Assemblea General només es reunia en el moment i lloc que la corona aprovava.

Carles I d'Anglaterra maldà per introduir la pràctica de l'Alta Església d'Anglaterra a Escòcia i va fer un llibre de pregàries el 1637 la introducció del qual va causar aldarulls a Escòcia. El 1638 es van abolir els bisbes ocasionant l'anomenada Guerra del Bisbe. Es va reintroduir l'episcopat a Escòcia després de la Restauració anglesa provocant un gran descontentament a Escòcia. De resultes de la Revolució Gloriosa el 1690 el presbiterianisme es va restaurar per llei. Excloent la que va passar a ser Església Episcopal Escocesa (Scottish Episcopal Church).

Hi va haver diverses secessions dins l'Església presbiteriana escocesa (1733 i 1843) i es va formar la Free Church of Scotland (1843-1900) arribant a tenir moltes denominacions presbiterianes.

El 1920 el Parlament britànic va reconèixer la plena independència de l'església presbiteriana escocesa i va permetre la unió amb la United Free Church of Scotland el 1929. Amb tot encara resten diferents denominacions presbiterianes independents.

Des de 1968, tots els ministeris i oficis s'han obert a ser exercits per dones. Com en altres esglésies hi ha diferents opinions de com s'ha d'abordar l'homosexualitat.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reports to the General Assembly 2010 Statistical Returns
  2. CathEncy Established Church of Scotland
  3. «BBC - Will & Testament: Presbyterians prepare for a theological battle».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església d'Escòcia


Coord.: 55° 56′ 59″ N, 3° 11′ 42″ O / 55.94972,-3.19500