Hospital de Sant Llàtzer (Barcelona)

(S'ha redirigit des de: Església de Sant Llàtzer)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Hospital de Sant Llàtzer
Imatge
Plaça del Pedró, amb la Font de Santa Eulàlia en primer terme i l'Hospital de Sant Llàtzer al fons
Dades
TipusHospital i església Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarme, 101-109, Plaça del Pedró, 2, Sant Llàtzer, 1-7 i Hospital, 128-144 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.37979°N,2.16653°E / 41.37979; 2.16653
Format perEsglésia de Sant Llàtzer Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona339 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Església de Sant Llàtzer
Id. IPAC40447 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona524 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Quarteró núm. 49 de Garriga i Roca (c. 1860) Modifica el valor a Wikidata

L'hospital de Sant Llàtzer és un conjunt arquitectònic del Raval de Barcelona, del qual es conserva una de les ales, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C),[1] i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2][3]

Descripció[modifica]

L'edifici del carrer del Carme és de planta baixa i dos pisos. La composició de la façana, d'estil neoclàssic, té alternança de finestres i balcons al primer pis i només finestres al segon, on hi ha el rètol ESCOLES DEL DISTRICTE SISÈ.[1]

La façana principal de l'església s'orienta a ponent, cap a la plaça del Pedró, i té una porta acabada en arc de mig punt, que durant el segle xx s'havia convertit en rectangular. Sobre la porta hi ha una fornícula buida, i al damunt hi ha un campanar de paret amb dues arcades.[4]

És d'una sola nau de saló, capçada per un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i finestra de mig punt amb arquivoltes i capitells decorats.[5] La capçalera es divideix en set panys de paret separats per lesenes, amb un fris de tres arcuacions sobre mènsules esculpides a cada pany. Al centre hi ha una petita finestra amb arquivoltes. Els permòdols sobre els que descansen les arcuacions presenten o bé caps o bé una decoració floral esculpida, i els capitells de la finestra també tenen decoració vegetal.[4]

En un dels seu murs s'obre la Capella Fonda (coneguda com del Sant Sepulcre), on es conserva part d'un retaule vuitcentista atribuït a Francesc i Jaume Font (restaurat l'any 1996). A l'exterior, teulada amb dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, d'aparell a trencajunt i carreuat en filades unides amb morter i pedra.[5]

Història[modifica]

Absis de l'església de Sant Llàtzer, ocult durant molts anys al pati de l'illa de cases.

L'Hospital dels Malalts Mesells, dedicat a atendre els leprosos,[4][5] va ser fundat durant el mandat del bisbe Guillem de Torroja (1144-1171)[4] en una zona extramurs a la vora del camí que creuava el Pla de Barcelona d'est a oest (actual carrer de l'Hospital). Des de la seva fundació, anà adquirint i incorporant un conjunt de terres i cases veïnes que, amb el temps, van arribar a configurar un complex que ocupava tota l'illa.[3] En aquesta època, es construí l'església d'una única nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues portes d'entrada una a ponent i l'altra a migdia. D'altra banda el paviment podia ser d'argila piconada i l'interior del temple era enlluït, segons sembla pels testimonis trobats en els fragments de paret vista colgats per estrats moderns i contemporanis.[6]

En un origen, l'església estava consagrada a la Mare de Déu dels Malalts, fins que cap a mitjan segle xiv, canvià l'advocació per la de Sant Llàtzer, protector dels leprosos, en estar regentat l'hospital per una comunitat pertanyent a l'orde hospitalari de Sant Llàtzer de Jerusalem.[3] En aquesta època s'hi produïren reformes importants, ja que l'excavació de la capella del Sant Sepulcre proporcionà ruïnes d'un mur d'excel·lent factura, gairebé paral·lel a la façana meridional del temple, lleugerament desviat cap al nord-est. En segon lloc, la descoberta d'una obertura allargassada a tocar del presbiteri, s'interpretà com una finestra feta construir el 1314 pel bisbe de Barcelona per tal que els malalts poguessin contemplar els oficis religiosos.[6]

Durant el segle xv, l'hospital de mesells s'incorporà al nou conjunt assistencial unitari de la ciutat, l'Hospital de la Santa Creu (1401). En aquest període se'n construí un atri a la façana principal, una estreta crugia configurada per quatre arcs de mig punt i una solana que servia per separar la nau del cementiri hospitalari que ocupava l'actual Plaça del Pedró.[3] També s'amplià el presbiteri, s'obrí una porta al mur nord i s'afegiren tres arcs faixons a l'intradós de la coberta dels quals es trobaren restes d'algunes de les pilastres en què es recolzaven.[6]

Poc després de la Guerra dels Segadors, el temple es pavimentà de nou amb argila batuda i es bastí una sagristia a la qual s'accedia a través d'una porta, avui paredada però visible, situada al costat del presbiteri, que tornà al seu lloc original per tal de poder acollir un nombre més gran de fidels.[6]

Després de la Guerra de Successió va tenir lloc una altra reforma important; es bastí la capella de migdia, dedicada al Sant Sepulcre, que suposà l'arrasament i anul·lació de l'hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme. En aquest moment també es canvià la coberta del temple, es bastí l'actual volta de rajols i es construí un cor als peus de la nau i es pavimentà el presbiteri amb un sòl de cairons.[6]

El 1792, el fabricant Erasme de Gònima va impulsar una reforma, en la qual s'obrí la fornícula de la façana.[4][3] Durant el Trienni Liberal (1820-1823), es procedí a la supressió del cementiri del Pedró i a l'enderroc de l'atri de la capella, ja que l'Hospital de la Santa Creu pretenia construir més dependències fins arribar a la cantonada dels carrers del Carme i de l'Hospital. Aquesta ampliació, que no es produí, fou compensada amb la reconstrucció del cos del carrer del Carme, a càrrec del mestre d'obres municipal Josep Mas i Vila. Aquesta obra anà en paral·lel a la construcció d'uns grans safareigos públics al pati d'illa, així com l'ocultació de la façana original de l'església darrere un nou frontis que pretenia unificar tot el conjunt. A conseqüència d'aquesta intervenció, els murs del costat de l'Evangeli foren perforats per dos grans arcs per tal de dotar el temple d'un nou accés des del cos afrontat al carrer del Carme.[3]

Amb posterioritat a la confecció dels «Quarterons» de Garriga i Roca (c. 1860), es va cedir l'ala del carrer de l'Hospital per a la construcció de nous immobles privats.[3] L'hospital es va mantenir en aquest indret a l'any 1906, quan fou traslladat a Can Masdeu. El 1913, l'església, després de ser utilitzada esporàdicament pels Carmelitans Calçats i d'albergar la veïna parròquia del Carme d'ençà de la seva destrucció durant la Setmana Tràgica, fou dessacralitzada i va ser destinada a magatzem de fustes i ferros.[3]

L'any 1954, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar, de la mà de l'arquitecte Adolf Florensa, un projecte de recuperació del temple.[5] Es van eliminar els safareigs per alliberar l'absis posterior i s'aterrà el revestiment de falsa façana executat per Mas i Vila vers el 1822. Seguint el seu criteri de «restauracions arqueològiques», Florensa refeu l'espadanya que antigament hauria coronat la façana.[7][3]

A partir del 1989, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) endegà una campanya d'excavació i restauració de l'edifici i els seus vorals. A principis de la dècada del 1990, s'enderrocà el cos que feia cantonada amb el carrer de l'Hospital, dotant el temple d'una nova volumetria en què es pretenia reintegrar part de la construcció desapareguda i donar una nova façana a la capella del Sant Sepulcre.[4][3] Actualment, l'església és seu de la comunitat de Sant Egidi de Barcelona.[3]

Entre 2007 i 2008, l'empresa mixta Foment de Ciutat Vella i els arquitectes Jaume Arderiu i Tomàs Morató rehabilitaren l'ala del carrer del Carme per a ubicar-hi el Centre de Serveis Socials del Raval.[3] També es propicià la conversió de l'antic pati d'illa on es trobava l'absis en un jardí públic (dedicat a Martina Castells i Ballespí) al que s'accedeix des del carrer de Sant Llàtzer, i també des del de l'Hospital, després de l'enderroc dels núms. 134 i 136.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Antigues 'Escoles Districte Sisé'». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Capella de Sant Llàtzer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Església de Sant Llàtzer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Sant Llàtzer». A: Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopedia Catalana, juny 1992, p. 229-232. ISBN 84-85194-56-X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Sant Llàtzer». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Sant Llàzter». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  7. «Obres a realitzar a la Capella romànica de Sant Llatzer, per a reparar l'absis, i restaurar el mur de la façana de la pl. del Padró, realitzat per l'industrial Esteban Ariza Marimón». Q118 Gestió urbanística 3860. AMCB, 12-07-1954.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital de Sant Llàtzer