Església de Santa Maria de Peníscola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:58, 27 gen 2010 amb l'última edició de Wakamai (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de Santa Maria de Peníscola
Imatge
Església
Dades
TipusEsglésia parroquial Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIII/XVIII
Característiques
Estil arquitectònicGòtic/Barroc
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Mesura20 (amplada) × 32 (longitud) m
campanar: 45 (alçària) m
Altitud45 m
Localització geogràfica
ComarcaBaix Maestrat
 Peníscola
LocalitzacióCentre població
Map
 40° 22′ N, 0° 25′ E / 40.36°N,0.41°E / 40.36; 0.41
Bé immoble de rellevància local
Data17 febrer 2009
Identificador12.089-9999-000041
Activitat
DiòcesiTortosa
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

L'església de Santa Maria de Peníscola, d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Història

Iniciada poc temps després de la conquesta de la població, conserva el mur de la portada i la pròpia portada, com exponents de la primitiva església de repoblació. A meitat del segle XV un incendi destrueix l'església, i el papa Eugeni IV, a petició de la reina Maria de Castella, concedeix indulgència plena als donants per a la reconstrucció de l'església. I a finals del segle XVII es cobreixen les capelles laterals amb maons i guix.

Entre 1725 i 1739 el temple s'amplia i transforma, canviant la seva orientació, i construint una nova capçalera, amb sagristia, transsagrari i capella de la Comunió. Dirigí les obres el mestre José Antonio Simó i foren finalitzades el 27 de maig de 1739, mentre la capella de la Comunió es finalitzà el 7 de setembre de 1743.

En 1784 es promou la substitució dels trams antics de la nau per una nova obra que segueixi les reformes de la primera meitat del segle XVIII, i uns anys després, Andrés Moreno és encarregat de projectar les obres, però en 1793 no s'hi havien iniciat. D'aquest projecte poc fou executat.[1]

El campanar es va construir l'any 1862 segons el disseny de l'arquitecte Vicente Martí.

En 1995 es restauren les façanes, i durant l'any 2004, amb motiu de convertir-se l'església en seu de l'exposició Paisatges Sagrats, la fundació La Llum de les Imatges efectua una completa restauració del temple.

L'any 2005 la parròquia canvia de denominació, i passa de nomenar-se Mare de Déu del Socors, advocació mariana del temple des del segle XVIII, a Santa Maria de Peníscola, d'acord a la denominació establida per Jaume I.


Portada de l'església
Torre-campanar
Portada de la capella de la Comunió

Arquitectura

Estructura

El temple té dues parts clarament diferenciades: La primitiva església del segle XV, amb pervivències del segle XIII com la portada; i la prolongació del XVIII, als peus de l'antiga, amb la construcció del creuer i del presbiteri, aquest envoltat per la sagristia, el trasaltar i la capella de la Comunió.

L'església és de planta de creu llatina, amb una nau amb quatre trams coberts de volta de creueria, amb nervis i claus de carreus, plementeria de maçoneria, i les impostes dels arcs torals esculturades. I capelles laterals entre els contraforts cobertes de volta apuntada, menys en una crugia del costat de l'Evangeli, on es troba l'ingrés. El creuer i el presbiteri tenen major altura i estan coberts de volta de canó amb llunetes, mentre el braços del transsepte són més baixos i la capçalera és plana. El presbiteri està envoltat per la sagristia, el trasaltar i la capella de la Comunió.

Façana

La façana és simple, nua, i sols destaca la porta de mig punt on les dovelles estan envoltades per la imposta i per una motllura o arrabà circular.

Torre-campanar

La torre-campanar està adossada al costat de l'Evangeli de l'església, per on s'hi accedeix. És de planta quadrada de 3,8 m de costat i 17,5m d'altura. Té tres cossos separats per motllures, els dos primers massissos, i l'altre, de les campanes, amb una obertura de mig punt en cada cara. El cos de les campanes es rematat per un terrat amb barana coronada per pinacles en els angles. Fet de carreus, la part inferior té menys qualitat en la talla.

Capella de la Comunió

La capella de la Comunió és un recinte centrat en un creuer coronat amb una cúpula sense tambor ni llanterna, mentre el presbiteri i les capelles del transsepte són espais reduïts, i els peus de la nau allarga un poc més, fins la porta d'entrada, tot cobert amb volta de canó.

Tresor parroquial

De les obres d'orfebreria que custòdia la parròquia, destaquen tres obres anomenades pontifícies, per pertànyer originalment a Benet XIII i Climent VIII, i una creu processional manierista:

  • Creu processional de Benet XIII. Vidre de roca armat amb argent sobredaurat, de principis del segle XV, i de manufactura sanmatevana.
  • Calze del Papa Luna. D'argent sobredaurat amb esmalts llemosins, fabricat el segle XV per tallers barcelonins.
  • Reliquiari Lignum Crucis de Climent VIII. D'argent sobredaurat, del segle XV, sense marca.
  • Creu processional de Felip II. D'argent, de 1587, amb marca de València.

Referències

  1. Cadiñanos Bardeci, Inocencio. Tres notables templos del Maestrazgo: Benasal, Cuevas de Vinromá y Peñíscola. Centre d'Estudis del Maestrat, 71 (gener-juny 2004), pp. 61-76.

Bibliografia

  • Parroquia de Santa María de Peníscola: Benedicció de la imatge i consagració de l'Altar Major. Miscel·lània conmemorativa. Peníscola: Parròquia de Santa Maria, 2007. ISBN 978-84-96331-46-4