Església de l'antic Convent de Jesús

L’Església de l’antic Convent de Jesús (Portuguès: Igreja do antigo Mosteiro de Jesus) de la ciutat de Setúbal, regió de Lisboa, a Portugal. És el principal monument històric de la ciutat. És un dels primers edificis en estil manuelí i fou classificat com a Monument Nacional el 1910. Els claustres del convent allotgen un museu d’art sacre.

Història

El Convent de Jesús va ser fundat sobre el 1490 fora de les muralles de la ciutat per Justa Rodrigues Pereira, una noble, membre de la cort reial. Després del 1491, el rei Joan II començà a patrocinar la construcció del convent, encarregant el projecte a Diogo de Boitaca, un arquitecte d’origen desconegut, probablement oriünd de França, que aquí realitzà el seu primer treball a Portugal. Després de la mort de Joan II el 1495, el rei Manuel I continuà la seva construcció. La primera capçalera de l'església fou construïda entre el 1490 i el 1495 i el 1496 les monges de l’Orde de Santa Clara estaven ja vivint al convent. Després del 1495, sota el regnat de Manuel I, es decidí la construcció de tres naus voltades amb sostre de pedra, en comptes de la nau única amb sostre de fusta, projectada originalment. La capçalera joanina fou refeta a mitjans del segle XV en ser considerada massa petita. Justa Rodrigues Pereira i la seva família foren enterrades a la cripta de l’església, situada a l’altar. Entre el 1520-1530 fou instal·lat a l’altar un retaule –considerat com un dels més notables conjunts d’art renaixentista a Portugal- que es troba exposat a la Galeria de Pintura Renascentista, annexa a l’església. Durant la primera meitat del segle XVI, Jorge de Lescastre, fill bastard de Joan II i Mestre de l’Orde de Sant Jaume, va donar al convent l’ample àrea davant de la façana sud, coneguda com a Terreiro de Jesus (Plaça de Jesús). Ell va encarregar l’elegant creu feta de bretxa (una pedra típica de la Serra da Arrabida), erigida en honor al patró del convent, Jesucrist, la qual fou col·locada prop de l’absis de l’església. El segle XIX la creu fou traslladada al centre de la plaça. L’església i el convent foren severament danyats pel gran terratrèmol del 1755. Els terratrèmols del 1531, 1858, 1909 i 1969 hi infligiren danys menors.

Art i Arquitectura

Exterior

L’església del Convent de Jesús, construïda entre el 1490 i el 1510, és un monument molt important de l’arquitectura portuguesa, ja que és l’edifici més antic conegut en el que foren utilitzats motius de l’estil manuelí. La façana sud de l’església, orientada a la Plaça de Jesús, és la façana principal de l’edifici. Vist des de la plaça, l’església combina dos diferents volums: una nau rectangular i un absis poligonal, més alt que la nau, situat a l’est de l’edifici. El campanar es troba a la part oest de la façana. Les parets i les voltes del sostre de l’església estan suportades per una sèrie de contraforts esglaonats al llarg de les parets exteriors de la nau i de l’absis, conseqüència de la intervenció manuelina. Cada contrafort està decorat amb gàrgoles i pinacles enroscats, mentre les parets superiors de l’església tenen merlets decoratius.

El portal principal està situat al centre de la façana sud i fou el darrer element de la façana a ser construït. Aquest portal, el qual ha restat inacabat, és prominent en relació a la façana i té diverses arquivoltes amb nínxols buits. Està decorat amb al·lusions a la vida conventual i a l'orde franciscana. La repetició de la lletra Y (que equivaldria a la J) pot ser tant una referència a Jesús com al nom de la fundadora del convent. El timpà està decorat amb dues lletres “A” inserides a una “O”. Un mainell divideix l’entrada en dos arcs bessons. La part sud de l’absis està decorada amb un finestral amb mainells i traceria tardo-gòtica que il·lumina l’altar.

Interior

L’església és, més aviat, estreta i està formada per una nau amb dos passadissos laterals de la mateixa alçada, tot unificant l’espai interior, una característica que seria trobada en espais manuelins posteriors com ara, la nau de l’església del Monestir dels Jerònims de Lisboa.

Cada pilar de la nau, suportant un arc ogival, està compost per tres subcolumnes entrellaçades fetes en bretxa, evocant les columnes salomòniques. Aquestes columnes espirals serien, també, un motiu típic dels posteriors edificis manuelins, com ara, la Catedral de Guarda. Els passadissos laterals estan sostinguts per semi-voltes de canó que funcionen com a arcbotants i es conjuguen amb els contraforts de la façana. L’altar té forma quadrada. Està coberta per una exuberant volta de creueria tardo-gòtica amb claus de volta decoratives. Alguns dels nervis de la volta tenen la forma de cordes enroscades, una altra vegada anticipant un tema comú a les voltes manuelines arreu del país. L’altar major i el púlpit daten del segle XVIII. Les parets interiors de l’absis estan decorades amb rajoles (azulejos) blanc i blaves amb trames geomètriques, mentre que les rajoles de les parets laterals representen escenes de la vida de la Verge Maria.

Enllaços externs

Web de l'IPPAR (portuguès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de l'antic Convent de Jesús