Església dels Josepets de Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Església de la Mare de Déu de Gràcia
i de Sant Josep
Façana dels Josepets de Gràcia
Façana dels Josepets de Gràcia
Situació
• Territori Catalunya
• Comarca Barcelonès
• Municipi Barcelona
• Coordenades 41° 24′ 24″ N, 2° 08′ 56″ E / 41.406693,2.148858Coord.: 41° 24′ 24″ N, 2° 08′ 56″ E / 41.406693,2.148858
Fitxa tècnica
Construcció 1658-1687
Estil Barroc
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Arquitecte Josep de la Concepció

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic.

Història[modifica | modifica el codi]

Els frares carmelites descalços, coneguts com "els Josepets", es van establir el 17 de gener del 1626 prop del camí que anava de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i hi van fundar el convent de Santa Maria de Gràcia, construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que va passar pel dolor de perdre els seus set fills. El convent acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant;[1] entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n'Alegre (1688).

El 1705 hi seria enterrat el príncep Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya del 1698 al 1701 i mort en combat durant la batalla de Montjuïc. No en queda res, ni de la tomba ni del cos, si bé a l'església hi ha una placa que ho commemora.

Els decrets de desamortització i d'exclaustració de Mendizábal, del 1836, van afectar el complex, el qual va ser subhastat: el convent va ser suprimit i enderrocat més tard; l'església, de la seva banda, va caure en la indiferència fins que el 1848 va passar a tenir funcions parroquials, arran de la petició de fundació d'una nova parròquia per part dels habitants de Gràcia. El 1868, un cop erigida en parròquia, l'església va prendre l'advocació de Sant Josep.[2]

El juliol del 1936, el temple va patir els estralls de la Guerra Civil. Un cop acabada la contenda, el gener del 1941, s'hi van iniciar les obres de reconstrucció. El 1959 s'hi van fer obres a l'altar major, i l'arranjament definitiu del temple es va realitzar el 1961, essent solemnement inaugurat i consagrat el 14 de gener del 1962.

L'any 1998 es va restaurar l'exterior del temple, amb la seva fesomia actual.

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Estàtua de santa Eulàlia, a l'església dels Josepets

L'església, única resta del convent que es conserva actualment, és obra de l'arquitecte Josep de la Concepció, anomenat el Tracista, que la va projectar seguint els cànons severs del barroc conventual català. La seva construcció es va allargar entre el 1658 i el 1687, any en què fou consagrada.

És de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.

La façana, tripartida i amb frontó triangular central, correspon al model habitual dels temples de l'orde carmelità.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000
  2. Els Josepets, Parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep: 300 anys d'història. Josep Maria Martí i Bonet et al. Barcelona: Arxiu Diocesà, 1987

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església dels Josepets de Gràcia