Església i Torre dels Clergues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 08′ 44″ N, 8° 36′ 53″ O / 41.14556°N,8.61472°O / 41.14556; -8.61472

Església dels Clergues
Portugal Porto GDFL050326 121.jpg
Façana principal.
Fitxa tècnica
Tipus església
Arquitecte Nicolau Nasoni
Començament 1732
Consagració 1779
Acabament 1779
Localització Porto, Portugal
Estil Barroc

L’Església i Torre dels Clergues, (Portuguès: Igreja e Torre dos Clérigos) és l'obra més representativa del pintor-arquitecte Nicolau Nasoni. És un conjunt molt conegut a Porto i la torre ha esdevingut l'emblema de la ciutat. El conjunt de la Confraria dels Clergues, compost per l'Església, la Casa dels Clergues (secretaria i infermeria) i la Torre. Fou classificada com a Monument Nacional el 1910. Està inclosa dintre del conjunt del Centre Històric de Porto, classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de l'Església dels Clergues es remunta a la Confraria dels Clergues, que s'havia constituït a Porto. La confraria resultà de la fusió de tres institucions de beneficència creades a la ciutat durant el segle XVII, amb la finalitat de socórrer els clergues en dificultats. Eren la Confraria dels Clergues Pobres de Nostra Senyora de la Misericòrdia, fundada el 1630; la Confraria de Sant Felip Neri, fundada el 1665; i per últim, la Confraria dels Clergues de Sant Pere. La nova institució acabaria per reunir, a través d'almoines i d'altres donacions, capital propi, però els mancava una casa pròpia o una església per a les seves funcions religioses, doncs a l'època la institució funcionava a l'Església de la Misericòrdia, a Porto. És, precisament el 31 de maig del 1731 que es realitzà l'assemblea general presidida pel degà Jerónimo Távora e Noronha, principal mecenes de Nasoni, amb la finalitat de prendre una decisió sobre la proposta de construcció d'una nova església per a la Confraria dels Clergues.

Per a la construcció del nou temple, la Confraria acceptà la donació d'un solar sense conrear situat al cim d'una calçada que anava de la font de l'Arca a l’Adro dos Enforcados (un terreny fora de l'antiga muralla fernadina (s. XIV), on eren sepultats els criminals sentenciats a la forca i els que morien fora de la religió. Degut a la construcció de l'Església i Torre dels Clergues, aquell cementiri fou traslladat a un altre indret, prop dels terrenys de l'Hospital de Sant Antoni). Va ser nomenada una comissió de quatre germans com a administradors d'aquesta obra. Les proposades com a patrona de l'església foren tres: Nostra Senyora dels Socors, Nostra Senyora de les Necessitats i Nostra Senyora de l'Assumpció, essent escollida la darrera.

Es posà la primera pedra el 23 de juny del 1732, en presència de Nicolau Nasoni, tocant totes les campanes dels diferents temples de la ciutat al mateix temps per a commemorar l'acte. Les obres començaren a bon ritme, però al cap d'algun temps quedaren aturades. La raó fou, probablement, les diverses intrigues ordides per capellà de l'església de Sant Ildefons, preocupat per l'èxit que el nou temple podia tenir. El cas se saldà amb l'expulsió del mestre d'obres António Pereira, aliat de l'esmentat capellà i la seva substitució per Miguel Francisco da Silva. El 1745, en una inspecció, no foren aprovats els fonaments de la façana i es decidí desfer-ho tot i tornar-ho a fer de nou amb bases més segures.

El 28 de juliol del 1748, sense que l'edifici estigués totalment acabat, l'església va ser oberta al culte. Dos anys més tard es conclogué la façana principal. L'escalinata que precedeix l'església fou iniciada el 1750 i les seves obres durarien prop de 4 anys. Posteriorment patí alteracions el 1827. Acabat el temple, la confraria començà a pensar en la necessitat d'edificar un hospital i infermeria per a acollir i guarir els germans malalts i pobres, però les obres no començarien fins al 1753 amb la donació d'un altre solar que estava darrere de l'església.

Degut a les modificacions radicals i a l'ampliació de la que fou objecte, en relació al projecte primitiu, l'altar major hagué de ser totalment reconstruït; del 1765 fins a 1773 es procedí a la referida reconstrucció, seguida d'altres petites modificacions. Les obres es donaren per completament acabades el 1779 amb la consagració de l'església el dia 12 de desembre d'aquell any pel bisbe de Porto Frei João Rafael de Mendonça.

Nicolau Nasoni fou enterrat en aquesta església. L'obra és un exemple notable de la síntesi entre l'arquitectura barroca i rococó del Nord de Portugal.

Església[modifica | modifica el codi]

La façana està dividida en dos nivells. Al primer nivell trobem dues finestres laterals amb ornaments vegetals i un gran finestral central. El segon evidencia una equilibrada composició d'elements estructurals, buits i dues fornícules (per a les estàtues de Sant Pere i Sant Pau) i on destaca un repertori luxuriant i dramàtic: garlandes, llaços, flames, tiara i creu papal. Aquests elements es fan més densos en sentit ascendent, essent el frontó zigzaguejant l'àrea privilegiada. De les façanes laterals destaca la situada al nord, ja que la situada al sud quedava coberta per la muralla.

L'espai interior està marcat pel disseny el·líptic de la seva planta, que recorda models de l'arquitectura romana, com ara l'església de Santa Maria in Campitelli, de Carlo Reinaldi o l'església de Santiago de la Valetta, a Malta. D'altra banda, la galeria que recorre la nau, d'origen toscà, constituí una novetat arquitectònica al Nord de Portugal, raó per la qual, fou utilitzada com a model a moltes esglésies construïdes amb posterioritat.

La monumentalitat de l'espai interior s'accentua a través del retaule marmori (acolorit) de l'altar major, executat entre 1767 i 1780 per l'arquitecte Manuel dos Santos Porto que ens introdueix ja en l'univers rococó. Les representacions de les virtuts de la Verge s'enquadren dins la iconografia de l'església, dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció.

Torre dels Clergues.

Torre dels Clergues[modifica | modifica el codi]

Considerada per molts l’ex-libris de la ciutat de Porto, aquest campanar forma part de l'església homònima, i fou construït entre 1754 i 1763. Nicolau Nasoni contribuí durant molts anys a la construcció de la gran torre dels Clergues sense rebre diners a canvi i només n’obtingué uns anys més tard.

La torre, tot i ser la part més considerada pels habitants de Porto, fou la darrera part a ser construïda del Conjunt dels Clergues. Fou iniciada el 1754 tot aprofitant el terreny que sobrà de la construcció de la infermeria. El projecte inicial de Nasoni preveia la construcció de dues torres. La torre està decorada segons el gust barroc, amb escultures de sants, flames, cornises ben accentuades i balustrades.

Té sis pisos i 75 metres d'alçada i disposa d'una escala de cargol amb 240 esglaons. Era, a l'època de la seva construcció, l'edifici més alt de Portugal. Té base quadrada amb cantonades arrodonides. Els materials utilitzats per la seva construcció foren, principalment, el granit i el marbre. Damunt de la porta d'accés hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Felip Neri.

El primer pis presenta una porta coronada per la imatge de Sant Pau, tenint sota, inserit en un medalló, un text de Sant Pau de l'Epístola als Romans. El gruix de les parets del primer pis, fetes de granit, arriba fins als dos metres. Destaquen les finestres balustrades del darrer pis, més llarg i decorat i les quatre esferes del rellotge.

Constituí la síntesi de "l'estil Nasoni", on els valors estructurals imperen per sobre dels decoratius que, això no obstant, es van intensificant a mesura que ens aproximem al cim de la torre. Les semblances amb la torre de la Catedral de Sant Salvador de Saragossa, construïda el 1683 per Gian Bautista Contini, són evidents a nivell de configuració del llenguatge barroco-romà. Encara que Nasoni pugui no haver conegut aquesta obra, la proximitat entre les dues suggereix les mateixes fonts, el classicisme romà del segle XVII.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BASTO, A. de Magalhães: Nasoni e a Igreja dos Clérigos. Biblioteca do Porto, 1950
  • SILVA, Germano: O Porto a pé. Jornal de Notícias, 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església i Torre dels Clergues