Església Major (Santa Coloma de Gramenet)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | ||||||
| Construcció | 1915 | ||||||
| Construcció | XX (1915) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Historicisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | ||||||
| Localització | Pl. Pius XII. Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Data de finalització | 2016 | ||||||
| Identificador | IPAC: 20725 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | ||||||
| |||||||
L'Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és un temple parroquial catòlic de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) d'estil neogòtic, un dels darrers construïts en aquest estila Catalunya, obra de Francesc Berenguer i Mestres, que va ser bé cultural d'interès local fins a l'any 2016.
La seva advocació és a Santa Coloma de Sens. És una església d'una sola nau, de gran verticalitat i amb la torre del campanar com a element més característic.Va ser construïda entre 1912 i 1915 a l'eixample de la localitat, quan Santa Coloma encara era una vila de 2.000 habitants i escaig, gràcies especialment a la voluntat i al llegat de Mn. Jaume Gordi i Vallès, que va ser el primer rector d'aquest nou temple. Va substituir l'antiga església barroca -construïda sobre una altra romànica del segle XII- dedicada a Santa Coloma aterrada l'any 1966, on després es va construir l'església de Sant Josep Oriol.
Descripció
És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal.[1] És, de fet, un dels darrers edificis d'estil neogòtic construïts a Catalunya.[2] Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar. Arquitectònicament, consta d'una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal.[1][2] La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l'ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat i a sobre seu l'element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica,[3] i amb merlets en punta i a dalt de tot una creu.[2] La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà.[1] Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors. Una mostra singular d'aquest corrent és el baix relleu al timpà de la porta, obra de l'escultor Miquel Roig, que representa a Mn. Jaume Gordi fent ofrena de l'església de Santa Coloma envoltat d'un grup de fidels.[3]
Història
El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l'arquitecte Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys. Aleshores Santa Coloma encara era una petita localitat de cases i masies esquitxades pel territori vora del riu Besòs, que acabava de superar els 2.000 habitants i comença a créixer urbanísticament de forma minsa. A més, des del segle XIX era una població d'estiueig per a moltes famílies barcelonines, que passaven allà les vacances atrets pel seu aire pur, situació que es va mantenir a inicis del segle XX.[2]
El 26 de maig de 1912 es va col·locar la primera pedra, i va oficiar l'acte Mn. Marcel·lí Gordi, oncle del que seria primer rector,[2] Mn. Jaume Gordi i Vallès,[3] colomenc i prior de la casa de convalescència de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, gràcies al llegat del qual destinat a la construcció de l'església,[2] es va poder realitzar l'obra, que va anar a càrrec de l'empresa constructora «Pujades i Llobet» de Barcelona.[1] La nova església es va situar a l'eixample de Santa Coloma,[3] de fet en uns terrenys prou allunyats del centre de la població.[2] Aquest temple va substituir l'antic temple barroc, situat a on actualment hi ha l'església de Sant Josep Oriol,[3] resultat d'una construcció i reforma sobre una antiga església romànica consagrada el segle XII, definitivament aterrada el 1966,[1] i on els colomencs havien celebrat els oficis religiosos fins aleshores. Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l'església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels. La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l'església quedés integrada en el seu teixit urbà.[2]
Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra. La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l'arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat. L'espai va ser utilitzat també per a construcció de material bèl·lic. Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l'arquitecte Josep Alemany.[4]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Major |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Església nova de Santa Coloma de Gramenet». pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Membrives, Marta «Un segle després». El Punt Avui, 06-09-2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Església Major». Pobles de Catalunya. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ Martí i Bonet, Josep Maria. El martiri dels temples. Barcelona: Ramon Ruiz Bruy, 2009, p. 218.