Eslovac
| slovenčina | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 6 milions |
| Parlants nadius | 6.000.000 |
| Rànquing | No és entre les 100 primeres. |
| Oficial a | Eslovàquia i la Unió Europea. Voivodina com a llengua minoritària. |
| Autòcton de | Europa Central |
| Estat | Eslovàquia i com a llengua minoritària als voltants (República Txeca, Hongria, Voivodina a Sèrbia, Ucraïna) i a l'Amèrica del Nord (immigrants). |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua indoeuropea Eslovac | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Acadèmia Eslovaca de Ciències |
| Estudiat per | estudis eslovacs |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sk |
| ISO 639-2 | slo (B) / slk (T) |
| ISO 639-3 | slk |
| SIL | SLK |
| Glottolog | slov1269 |
| Linguasphere | 53-AAA-db |
| Ethnologue | slk |
| ASCL | 3603 |
| IETF | sk |
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Usa l'alfabet llatí lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent està sempre a la primera síl·laba de cada paraula. L'ortografia té una base bastant propera a la pronunciació. L'eslovac té declinació en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramàtica, en general, és semblant a la del txec (l'existència de l'antiga Txecoslovàquia va apropar molt les dues llengües).
Pronunciació
L'eslovac comparteix amb el txec diverses característiques, com l'accentuació de les paraules, i la "norma rítmica" entre vocals llargues i curtes.
Transcripció oficial
Els lingüistes eslovacs no solen emprar la transcripció fonètica de l'AF (ni per a l'eslovac, ni per descriure la fonètica d'altres llengües), sinó que empren el seu propi sistema de transcripció basat en l'alfabet eslovac.
A la següent taula la pronunciació de cada grafema es transcriu en aquest sistema, així com en AFI i SAMPA:
| grafema | AFI | SAMPA | transcripció |
|---|---|---|---|
| a | a | a | a |
| á | aː | a: | á |
| ä | æ, ɛ | {, E | ä, e |
| b | b | b | b |
| c | ʦ | ts | c |
| č | ʧ | tS | č |
| d | d | d | d |
| ď | ɟ | J\ | ď |
| dz | ʣ | dz | ʒ |
| dž | ʤ | dZ | ǯ |
| e | ɛ | E | e |
| é | eː | e: | é |
| f | f | f | f |
| g | g | g | g |
| h | ɦ | h\ | h |
| ch | x | x | x |
| i | I | I | i |
| í | iː | i: | í |
| j | j | j | j |
| k | k | k | k |
| l | l | l | l |
| ĺ | lː̩ | l=: | ĺ̥ |
| ľ | ʎ | L | ľ |
| m | m | m | m |
| n | n | n | n |
| ň | ɲ | J | ň |
| o | o | o | o |
| ó | oː | o: | ó |
| ô | u̯o | U_^O | ŭo |
| p | p | p | p |
| q | kv | kv | kv |
| r | r | r | r |
| ŕ | rː̩ | r=: | ŕ̥ |
| s | s | s | s |
| š | ʃ | S | š |
| t | t | t | t |
| ť | c | c | ť |
| u | u | u | u |
| ú | uː | u: | ú |
| v | v | v | v |
| w | v | v | v |
| x | ks | ks | ks |
| y | i | i | i |
| ý | iː | i: | í |
| z | z | z | z |
| ž | ʒ | Z | ž |
Fonètica i fonologia
L'alfabet eslovac té 46 lletres:
a á ä b c č d ď dz dž e é f g h ch i í j k l ĺ ľ m n ň o ó ô p q r ŕ s š t ť u ú v w x y ý z ž
- vocals: a á ä e é i í o ó y ý u ú
- consonants: b c č d ď dz dž f g h ch j k l ĺ ľ m n ň p q r ŕ s š t ť v w x z ž
Les consonants q, w i x només s'empren en paraules d'origen estranger. Per raons històriques també poden utilitzar-se a texts eslovacs (fonamentalment en noms propis) les lletres txeques ě, ř, ů, així com ö i ü de l'alemany i de l'hongarès.
Existeixen els següents diftongs: ia, ie, iu, ô. En eslovac oficial ô representa el so /uo/.
Vocals
Hi ha set vocals llargues i sis curtes:
- Vocals curtes: a ä e i o y u
- Vocals llargues: á é í ó ý ú
Hi ha diverses formes de pronunciar la vocal ä, en l'eslovac normatiu es pronuncia com /e/ i només pot aparèixer després de consonants bilabials (p, b, m) i v. En alguns dialectes pot pronunciar-se /a/ o àdhuc /ia/.
Quant a i/y i llurs parelles llargues, en realitat representen el mateix so (la y eslovaca no és com la y polonesa o la Ы russa). El seu ús és una qüestió simplement ortogràfica.
Declinacions
En eslovac hi ha sis casos:
- Nominatiu (nominatív): és la forma del subjecte de l'oració.
- Genitiu (genitív): és la forma del complement del nom (CN).
- Datiu (datív): és la forma del CI.
- Acusatiu (akuzatív): és la forma del CD.
- Locatiu (lokál): s'empra després d'algunes preposicions.
- Instrumental (inštrumentál): expressa un complement circumstancial d'instrument; també s'empra en alguns casos per indicar l'atribut del subjecte.
A més a més, tots els casos (tret del nominatiu) poden estar seguits d'una preposició. Per exemple, s (amb) exigeix l'ús d'instrumental i podľa (segons) l'ús de genitiu.
El vocatiu (vokatív), arcaic en eslovac modern, és reemplaçat pel nominatiu.
Hi ha tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre) i per a cada gènere hi ha diverses declinacions, per això les possibilitats lèxiques són molt nombroses (hi ha dotze models de declinació per als substantius, quatre per cada gènere, amb variants per a mots estrangers).
 |
Hi ha una edició en eslovac de la Viquipèdia |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovac |