Espècie clau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una espècie clau (en anglès:keystone species) és una espècie que té un efecte desproporcionadament gran sobre el seu ambient natural en relació a la seva abundància.[1] Aquestes espècie juguen un paper crític en mantenir l'estructura d'una comunitat ecològica, que afecta molts altres organismes en un ecosistema i que ajuda a determinar els tipus i els nombres de diverses altres espècies en la comunitat.

El paper que tenen les espècies clau és el mateix que té una pedra angular en arquitectura dins un arc. Aquest ha esdevingut un concepte molt popular en la biologia de la conservació.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El terme espècie clau va ser encunyat l'any 1969,[3] pel zoòleg Robert T. Paine, professor emèrit de la Universitat de Washington, per tal d'explicar les relacions entre l'estrella de mar Pisaster ochraceus i el musclo Mytilus californianus.[4]

Exemples[modifica | modifica el codi]

Estrella de mar de Puget Sound
Musclos de Califòrnia

Hi ha hagut diverses definicions[5] del concepte d'espècie clau.

Una espècie clau clàssica és un petit depredador que evita que una espècie particular d'herbívor elimini l'espècie de planta dominant. Sense el depredador el nombre d'herbívors s'incrementaria de manera explosiva, eliminaria la planta dominant i alteraria molt l'ecosistema. Un exemple és el coleòpter morrut (Curculionoidea) i el seu efecte per evitar l'extensió de la planta aquàtica Myriophyllum spicatum[6]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Garota de mar

Com va descriure el Dr. Robert Paine les estrelles de mar poden depredar els eriços de mar, musclos, i altres mol·luscs amb conquilla que no tenen altres depredadors naturals. Sense les estrelles de mar la població de musclos augmentaria de forma explosiva eliminant atres espècies i els eriços anihilarien els coralls.

De manera semblant les llúdriues marines proteixen els boscos de kelps dels danys dels eriços de mar.[7] [8]


Mutualistes clau[modifica | modifica el codi]

Els mutualistes clau són organismes que participen en unes interaccions mútuament beneficioses, la pèrdua de les quals tindria un impacte profund en tot l'ecosistema. Per exemple a la regió Avon Wheatbelt de l'oest d'Austràlia, hi ha un període cada any quan Banksia prionotes (Acorn Banksia) és l'única font de nèctar dels ocells menjadors de mel, els quals tenen un paper important en la pol·linització de nombroses espèces de plantes.[9][10]

Espècies clau enginyeres[modifica | modifica el codi]

També hi ha espècies clau enginyeres com són els castors que transformen el seu territori d'un corrent d'aigua a una bassa o zona pantanosa.[11]

A la sabana africana també els elefants transformen el seu medi ambient. Altrament, i sense la seva acció sobre els arbres, gran part de la sabana es convertiria en una arbreda.[12]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Paine, R.T.. «A Conversation on Refining the Concept of Keystone Species». Conservation Biology, vol. 9, 4, 1995, pàg. 962–964. DOI: 10.1046/j.1523-1739.1995.09040962.x.
  2. Mills, L.S.. «The Keystone-Species Concept in Ecology and Conservation». BioScience. BioScience, Vol. 43, No. 4, vol. 43, 4, 1993, pàg. 219–224. DOI: 10.2307/1312122. JSTOR: 1312122.
  3. «Keystone Species Hypothesis». University of Washington. [Consulta: 2011-02-03].
  4. Stolzenberg, William. Where the Wild Things Were: Life, death and ecological wreckage in a land of vanishing predators. Bloomsbury USA, 2008. ISBN 1-59691-299-5. 
  5. Robert D. Davic. «Linking Keystone Species and Functional Groups: A New Operational Definition of the Keystone Species Concept». Conservation Ecology, 2003. [Consulta: 2011-02-03].
  6. Creed Jr, R.P.. «Is there a new keystone species in North American lakes and rivers?». OIKOS, vol. 91, 2, 2000, pàg. 405. DOI: 10.1034/j.1600-0706.2000.910222.x.
  7. Estes, James E.. «Sea otter predation and community organization in the Western Aleutian Islands, Alaska». Ecology. Ecology, Vol. 59, No. 4, vol. 59, 4, 1978, pàg. 822–833. DOI: 10.2307/1938786. JSTOR: 1938786.
  8. Cohn, J.P.. «Understanding Sea Otters». BioScience. BioScience, Vol. 48, No. 3, vol. 48, 3, 1998, pàg. 151–155. DOI: 10.2307/1313259. JSTOR: 1313259.
  9. Falta indicar la publicació.
  10. Walker, Brian. «Conserving Biological Diversity through Ecosystem Resilience». Conservation Biology, vol. 9, 4, 1995, pàg. 747–752. DOI: 10.1046/j.1523-1739.1995.09040747.x.
  11. Wright, J.P.. «An ecosystem engineer, the beaver, increases species richness at the landscape scale». Oecologia, vol. 132, 1, 2002, pàg. 96–101. DOI: 10.1007/s00442-002-0929-1 [Consulta: 4 octubre 2007].
  12. Leakey, Richard; Roger Lewin. «11 The modern elephant story». A: The sixth extinction: biodiversity and its survival. ed. 1999. London: Phoenix, 1995, p. 216–217. ISBN 1-85799-473-6 [Consulta: 28 octubre 2007].