Espai arquitectònic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Interior de la catedral de Lleó, amb voltes de creueria, que permeten una gran alçada i alleugereixen els murs, deixant una gran superfície de vas per a les Vitralls. La nau central és compartimentada pel tancament de l cor. Les naus laterals permeten trajectòries que fins i tot envolten l'altar major mitjançant un deambulatori, així com l'obertura de capelles, veritables espais multifuncionals dins del temple.

Configurar espais arquitectònics adequats és l'objectiu principal de l'arquitectura. Es aconsegueixen auxiliant-se de elements arquitectònics. Es potencien suport de la configuració de l'entorn (urbanisme) o recreant aquests elements (arts decoratives). Espais arquitectònics singulars són: els pòrtics, Hípetres, celles, atri, naos, criptes, etc.[1]

Volum i espai arquitectònic[modifica]

L'arquitectura té a l'espai com a element primordial, ho detalla i ho delimita mitjançant el volum. Volum arquitectònic i espai arquitectònic són independents, i de vegades la seva sensació i percepció no coincideixen. Tampoc sempre coincideix el volum amb la forma matèrial que el delimita, doncs varien: la proporció dels nivells interiors, la dimensió visual del color i les textures, i la direcció de les transparèncias.[2]

Aquesta oposició, entre l'arquitectura com a espai o com volum, pot apreciar-se en el diferents que són els edificis vists i viscuts des de fora i vistos i viscuts des de dins: com ara, la diferència entre l'espai interior i la contemplació exterior de les Piràmides d'Egipte, els temples grecs com el Partenó (dissenyats per al culte exterior, com la processó de les Panatenees, i que acullen al seu interior abans que res la imatge del déu i el tresor), els temples cristians (dissenyats com assemblea s-eclessia-de creients, per al culte a l'interior, i amb precedents en les catacumbes i les basílicas romans, amb grans diferències, com les que existeixen entre una església romànica-murs gruixuts, il·luminació i altura limitades-i una catedral gòtica-predomini de l'obertura, l'altura i la llum-), el Palau de Versalles o els edificis del Museu Guggenheim a Nova York i Bilbao.[3]

Escales en espai i volum[modifica]

Museu Guggenheim de Bilbao, en el seu entorn urbanístic: la ria de Bilbao i els seus ponts.

El volum a escala menor que l'empleat en arquitectura és objecte d'una altra de les arts plàstiques: l'escultura, mentre que l'espai a escala més gran que l'utilitzat en l'arquitectura és objecte del'urbanisme, que se serveix de les obres arquitectòniques, els altres elements del espai urbà i els espais que sorgeixen entre ells: (carrers, places, etc.) com els seus propis materials.

Referències[modifica]

  1. «Space and architecture». Dictionary & Encyclopedia. [Consulta: February 28, 2016].
  2. L'espai arquitectònic
  3. Üngür, Erdem «Space: The undefinable space of architecture». , pàg. 15. Arxivat 19 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-19. [Consulta: 13 gener 2023].