Espanyols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:22, 4 març 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de grup humàEspanyols
Espanyols
1a fila: Isabel la CatòlicaFerran el CatòlicHernán CortésIgnasi de LoyolaCarles I d'EspanyaTeresa d'Àvila

2a fila: Miguel de CervantesFrancisco de GoyaJosé María de PeredaRosalía de CastroBenito Pérez GaldósLeopoldo Alas

3a fila: Antoni GaudíPablo PicassoSalvador DalíJoan Carles IAntonio BanderasRafael Nadal
Tipuspoblació humana i nació Modifica el valor a Wikidata
Població total
LlenguaCastellà, entre d'altres (veure Llengües d'Espanya)
ReligióCristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme. Altres religions minoritàries.
EpònimEspanya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deEspanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Majoritàriament a Espanya, també a la majoria de països de l'Amèrica Llatina i als Estats Units. Significativament a França, Alemanya i Suïssa. La majoria dels residents a Andorra.

El terme espanyols o bé poble espanyol es refereix generalment al grup humà nascut a Espanya i més recentment als que ténen la nacionalitat espanyola.

L'idioma oficial d'Espanya és el castellà o espanyol, llengua romànica originada a Castella, que va esdevenir llengua de l'administració centralitzada a partir de l'arribada de la Casa de Borbó al tron hispànic. La Constitució de 1978 recull en l'article 3.1 que el castellà és la llengua oficial de tot l'Estat, i tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a emprar-la, si bé l'article 3.2 esmenta que les altres llengües espanyoles seran oficials en els seus respectius territoris segons llurs estatuts.[1] Avui, les llengües reconegudes com a cooficials són el català o valencià, el gallec i el basc, per bé que n'existeixen d'altres que no gaudeixen d'aquest rang, com l'aragonès o l'asturlleonès,[2] el portuguès d'Olivença o l'amazigh i l'àrab (que es parlen a Ceuta i Melilla des de finals del segle XIX). En canvi, l'occità, en la seva variant aranesa, està reconegut com a llengua cooficial per part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Dins d'Espanya existeixen una sèrie de nacionalismes que identifiquen altres pobles, alguns dels quals refusen identificar-se totalment o parcialment amb aquest grup humà (vegeu Nacionalismes de l'estat espanyol). També existeixen un gran nombre de llatinoamericans amb ancestres espanyols més o menys llunyans, provinents de l'emigració espanyola.

Referències

  1. «Título preliminar». A: Constitución Española, 1978, p. 1. 
  2. AA. DD. Gran Larousse Català vol. 4. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 84-297-3247-0. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espanyols