Espardenya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la peça de calçat. Vegeu-ne altres significats a «espardenya (animal)».
Espardenyes de vetes
Espardenyes no tradicionals
 Espardenyes tradicionals en aquesta pintura de Francesc Galofré. Un model,1894
Espardenyes tradicionals en aquesta pintura de Francesc Galofré. Un model,1894

L'espardenya és una peça de calcer que té la sola feta o bé de fibra d'espart (origen del seu nom) o de cànem. A Catalunya i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l'Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional. Es fa servir en els balls de bastons, sardanes i jotes com a complement folklòric. La típica espardenya empordanesa és blanca i cobreix amb tela tot el peu. Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a zones poc humides i també de les classes populars urbanes. Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la Corona d'Aragó. El 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. En algunes contrades la paraula "espardenya" es fa servir per referir-se a qualsevol calçat en general.[1]

Existeix un document del 1322 on es descriuen les espardenyes amb aquest mateix nom, cosa que dóna fe de la seva antiguitat.[2]

Tipus d'espardenyes[modifica | modifica el codi]

  • Espardenya amb aletó: disposa d'un bocí de tela per sobre el peu que el tapa i, partint d'una banda, s'embotona a l'oposada.
  • Espardenya barcelonina: segons el territori s'entén per espardenya barcelonina dues de diferents:
    • l'espardenya que disposa de dues vetes.
    • l'espardenya que disposa de cinc tombs i veta negra.
  • Espardenya bebè: típica mallorquina. La que té una corretja que va d'una banda a l'altra.
  • Espardenya catalana: disposa d'una empenya de tela que cobreix el peu i és de color blanc.
  • Espardenya de cama alta: disposa de dalts com una sabata.
  • Espardenya de capellà: és molt coberta i del tot negra.
  • Espardenya de cara ampla: típica valenciana. Tapa amb l'empenya tots els dits.
  • Espardenya de careta: típica valenciana. Tapa el dit gros amb roba feta de cànem.
  • Espardenya de dos cosits: tipus que rep dos cosits diferents, un a l'empenya i després passant les agulles per cada punt d'aquest primer cosit per unir-lo amb la sola.
  • Espardenya de pinxo: disposa d'un floquet que l'adorna.
  • Espardenya de ramalet (o envetada): disposa de vetes o cordons per subjectar-la al turmell.
  • Espardenya de Valls: disposa de set vies de veta per banda.
  • Espardenya d'un cosit: típica mallorquina. En fer-la es cus directament amb la sola.
  • Espardenya envetada: vegeu espardenya de ramalet.
  • Espardenya escotada: disposa d'una tireta de banda a banda en substitució de l'empenya.
  • Espardenya rodona: manca de corretja o de qualsevol altra cosa que la subjecti.
  • Espardenya russa: disposa de dues peces que parteixen de cada banda del peu i que es tanquen al mig travant-se amb capets. Tot i el nom, no és russa.
  • Espardenya sencera: disposa de set tombs que tapa la totalitat de la mitja.
  • Espardenya tapada: disposa de l'empenya feta de tela.
  • Espardenya tarragonina: disposa de les vetes de color negre, punta blanca i un total de cinc tombs.
  • Espardenya vigatana: del tot negra i envetada.
  • Espardenya de taló alt: amb taló alt de cunya, pot tenir vetes o no. Les porten les dones a l'estiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.18. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 de novembre de 2014]. 
  2. Roca, Francesc. «Espardenyes, sabates i vambes (1)». L'econòmic.cat, 10/03/12. [Consulta: 28/4/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]