Esparver cendrós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esparver cendrós
Esparver cendrós mascle.
Esparver cendrós mascle.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Circus
Espècie: C. pygargus
Nom binomial
Circus pygargus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de l'esparver cendrós: àrea de cria (verd) i àrea d'hivernada (blau).
Distribució geogràfica de l'esparver cendrós: àrea de cria (verd) i àrea d'hivernada (blau).


L'esparver cendrós, arpella cendrosa o arpellot cendrós (Circus pygargus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115 cm d'envergadura alar.
  • El mascle pesa 265 g i la femella 345 g.
  • La cua fa 16-18 cm i amb la part superior fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Ales curtes i arrodonides
  • Es distingeix de l'esparver d'estany pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales. També té les puntes de les ales de color negre i els ulls i les potes són de color groc. El bec és negre.
  • La femella és terrosa, amb el pit i el ventre tacats de terrós i el carpó blanc. Té els ulls marrons.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La femella aprofita un arbre per fer-hi el niu, a base de branques i herbes que hi transporta. Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pàl·lids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle només s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubació i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més i el niu només serà utilitzat una vegada. El mascle pot ésser polígam i tindre dues niuades simultàniament o consecutiva.

Presenta una petita població nidificant a les zones humides de l'Empordà, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segrià, el Montsià, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqüent, malgrat que el més corrent és que nidifiqui a les extensions de cereals de secà.[1]

Cries d'esparver cendrós.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. És un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als aiguamolls i als boscos humits.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita Euràsia i Àfrica. Hiverna i nia a tots els Països Catalans llevat de les Balears (només hi passa en migració estival).

Costums[modifica | modifica el codi]

Mascle adult.

Conservació[modifica | modifica el codi]

És una espècie molt lligada al bosc, per la qual cosa els incendis o les tales en massa d'arbres (i encara més si es produeixen a l'època de cria) són nefastos per a ella.[2] Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat està en perill mentre que a Europa es considera que és segur.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]