Espat d'Islàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espat d'Islàndia provinent de Dixon, Nou Mèxic, que pesa 16 kg

L'espat d'Islàndia, en islandès: silfurberg; literalment «plata-roca», és una varietat transparent de calcita, o carbonat de calci cristal·litzat, originàriament provenia d'Islàndia, i es feia servir en demostracions de la polarització de la llum, (vegeu polarimetria). Es presenta en grans cristalls exfoliables fàcilment divisibles en rombs, i és remarcable la seva doble refracció. Històricament, aquest fenomen va ser estudiat en profunditat per Christiaan Huygens i Isaac Newton. George Stokes també ho estudià. William Nicol amb l'espat d'Islàndia i bàlsam del Canadà fabricà el prisma de Nicol a principi del segle XIX.

És el polimorf més estable del carbonat de calci. Presenta la propietat òptica de la birefringència o doble refracció. Per a la longitud d'ona de ~590 nm té índexs de refracció ordinari i extraordinari de 1.658 i 1.486, respectivament.

Les mines que produeixen espat d'Islàndia inclou moltes mines que produeixen calcita i aragonita a més d'Islàndia també prové del desert de Sonora i a Santa Eulalia, Estat de Chihuahua, Mèxic i a Nou Mèxic, també a la República Popular de la Xina.

Víkings[modifica | modifica el codi]

S'ha especulat que la pedra solar medieval (sólarsteinn dels víkings) mencionada en els texts medievals islandesos fos l'espat d'Islàndia i que els víkings la feien servir per conèixer la direcció del sol, mitjançant la llum polaritzada, en els dies ennuvolats per poder navegar.[1][2]

L'any 2007, Ramón Hegedüs de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, confirmà que la llum polaritzada de la llum solar en l'àrtic es pot detectar en condicions ennuvolades. Aquest informe va aparèixer a "Proceedings of the Royal Society".[3] Sembla que era una forma d'orientació en la navegació abans de la invenció de la brúixola.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ZCO1999: La "piedra solar": el secreto de la navegación de los vikingos
  2. CERN: Did Vikings navigate by polarized light?
  3. G Horváth et al. 2011 Phil. Trans. Roy. Soc. B 366 772.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espat d'Islàndia Modifica l'enllaç a Wikidata