Cens de Palestina de 1922
El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.[1]
La població registrada era de 757.182 habitants, inclosos els militars i les persones de nacionalitat estrangera. La divisió en grups religiosos era 590.390 musulmans, 83.694 jueus, 73.024 cristians, 7.028 drusos, 408 sikhs, 265 bahais, 156 metawalis i 163 samaritans.[2]
Elaboració[modifica]
Els cens realitzats per l'Imperi Otomà, l'últim en 1914, ho havien estat amb la finalitat d'imposar imposts o la localització dels homes per al servei militar. Per aquesta raó, l'anunci d'un cens era impopular i es va fer un esforç amb antelació per tranquil·litzar la població.[3] Això es creu que va ser un èxit, excepte en el cas dels beduïns del subdistricte de Beerxeva, que es van negar a cooperar.[3] Un gran nombre d'enquestadors del cens, sota la supervisió de 296 operadors de revisió i enumeradors, van visitar cada habitatge, amb arranjaments especials realitzats per persones que no tenen direcció fixa.[3] Allà on era possible, les cases eren visitades per un empadronador de la mateixa religió que els ocupants.[3]
Els beduïns no cooperatius del Districte Sud es van comptar aproximadament comptant les llars i els registres de delme, el que porta a una estimació de 72,898 persones per a aquest sector.[3]
Un nombre de llogarets a la zona fronterera del nord no es van enumerar, ja que encara estaven sota control francès, tot i estar a Palestina segons l'acord fronterer franco-britànic de 1920.[4] El cens no cobria cap part de Transjordània.[3]
Publicació[modifica]
Un resum dels resultats del cens es va publicar en un volum:
- J. B. Barron. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. (58 pàgines)
Conté la població de cada poble dividida per religió i sexe, i resums per a cada districte i tot el país. També hi ha taules amb recomptes de població segons la denominació cristiana, edat, estat civil, i llengua.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Vaughn, Andrew G.; Killebrew, Ann E. Jerusalem in Bible and Archaeology: The First Temple Period (en anglès). Society of Biblical Lit, 2003. ISBN 978-1-58983-066-0.
- ↑ Barron, Table I.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Barron, pp. 1–4.
- ↑ Gideon Biger. The Boundaries of Modern Palestine, 1840-1947. Routledge Curzon, 2004, p. 134, 143.; 1931 census report, vol 1, p17