Batalla de la Todolella
Guerra de Successió al Regne de València  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla | ||
| Data | 1710 | ||
| Coordenades | 40° 38′ 00″ N, 0° 14′ 00″ O / 40.63333°N,0.23333°O | ||
| Lloc | La Todolella | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Barcelona 1704 - Congost - Montjuïc - Barcelona 1705 - Sant Mateu - Vila-real - Xàtiva 1706 - Barcelona 1706 - Xàtiva 1707 - Dénia - Lleida - Morella - Ares - Tortosa - La Todolella - Almenar - Girona - Prats de Rei - Cardona - Barcelona 1713-14 - Braç Militar - Arbúcies | |
Escenaris | |
Campanya naval | |
Contraofensiva borbònica de 1704 | |
Aixecament austriacista de 1705 | |
Contraofensiva borbònica de 1706 | |
Ofensiva austriacista | |
Badajoz - Albuquerque - Alcántara - Madrid (1706) - 1r Alacant (1706) - Cartagena - 2n Alacant (1706) - Mallorca - Menorca - Menorca | |
Contraofensiva borbònica de 1707-1708 | |
Conca - Almansa - Xàtiva - Dénia (1707) - Ciudad Rodrigo - Lleida - Morella - Ares - Tortosa - Alcoi - Dénia (1708) - Alacant | |
Ofensiva austriacista de 1710 | |
Contraofensiva borbònica de 1710-1712 | |
Pau d'Utrecht | |
La batalla de la Todolella fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola
Antecedents[modifica]
Després de l'expulsió dels francesos d'Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, l'acció de la guerra passà a la península Ibèrica. El 1706, el general portuguès Marquês das Minas va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, però aquesta fou recuperada per un exèrcit comandat per Felip de Borbó i pel duc de Berwick. El 1707, el comte de Galway va fer un altre intent de prendre Madrid, però el duc de Berwick el derrotà a la Batalla d'Almansa el 25 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la península va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu. El 1710, els aliats van dirigir una ofensiva a la península Ibèrica, en la qual el comte de Stanhope, després de vèncer a la batalla de Monte de Torrero, es va aturar deu dies per restablir les institucions a l'Aragó.
La batalla[modifica]
La batalla suposà la victòria maulet en sagnant batalla al pont del riu Cantavella, en la que els botiflers de Morella ixeren a rebutjar els miquelets, però foren rebutjats en inferioritat numèrica.[1]
Conseqüències[modifica]
comte de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid[2] juntament amb Carles d'Àustria, però fou obligat a rendir-se a Brihuega quan arribaren reforços de França. A partir d'aleshores, però, l'aliança antiborbònica va començar a desfer-se.
Referències[modifica]
- ↑ Francesc Carreras i Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy. Geografia general del reino de Valencia (en castellà). Volum 2. Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, p. 711.
- ↑ (castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine., v.2, p.254