Dolça Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Dolça Catalunya (desambiguació)».
Infotaula de lloc webDolça Catalunya
URLhttps://www.dolcacatalunya.com/ Modifica el valor a Wikidata
Tipuspàgina web i blog Modifica el valor a Wikidata
Temaunionisme espanyol i secessionisme lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Ideologiafonamentalisme cristià Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
CreadorGuillermo Elizalde Monroset, Javier Barraycoa Martínez i Jorge Buxadé Villalba Modifica el valor a Wikidata
Llançamentoctubre 2013 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Dolça Catalunya és un blog digital d'opinió i d'assaig vinculat a la ultradreta espanyola, escrit en català i castellà, que tracta sobre els successos, la llengua i la política dels Països Catalans. Fundat l'octubre del 2013 principalment per Guillem Elizalde Monroset,[1][2][3] els seus articles promouen la unitat d'Espanya i el secessionisme lingüístic del català a través de notícies enganyoses i fan apologia de diverses discriminacions socials i racistes, especialment la catalanofòbia.[4][5]

Malgrat que s'anuncia sota el lema «Seny de catalanes bajo el nacionalismo» (en català, 'Seny de catalans sota el nacionalisme') i es descriu com un portal escrit per ciutadans anònims qualssevol, està dirigit i editat per membres de l'àmbit editorial associats a l'ultraconservadorisme, a l'extrema dreta política espanyola, al catolicisme integrista de l'Opus Dei i al personal acadèmic de la Universitat Abat Oliba.[3][4][6][5][7]

Discurs i abast públic[modifica]

Els escrits de Dolça Catalunya, que alternen català i castellà en totes les oracions i paràgrafs sense mai anar signats, tenen l'objectiu de crear un discurs contra el catalanisme creixent a través de l'ús de la demagògia i un ampli ventall de connotacions catalanòfobes, antigitanistes, islamòfobes i d'altres discriminacions racistes i homòfobes.[4][8][9][10][11] També hi han publicat posicionaments contra les llibertats sexuals i contra l'avortament.[1] De fet, es tracta d'un dels pamflets de l'extrema dreta amb més contingut catalanòfob dels que s'han analitzat a tot Espanya, atesa la seva crítica a les polítiques de normalització lingüística del català, però sense adreçar-se als catalans com a grup cultural en les seves publicacions.[4]

L'anonimat de les seves peces utilitza un llenguatge que, tot i que reivindica la sàtira i l'estil desenfadat, abusa dels insults explícits, la humiliació i la ridiculització dels adversaris polítics —una estratègia habitual en l'expressió comunicativa de la ultradreta europea.[3][12] Per mitjà d'un discurs que advoca pel revisionisme històric aplicat al catalanisme hispànic (que s'allunya del colonialisme espanyol per associar l'únic sentit històric de Catalunya com a part indivisible d'Espanya),[13] ha estat una plataforma partícip de la internacionalització de campanyes de gerrymandering i postveritat com la regió fictícia de Tabàrnia,[14][15][16] així com també de convocatòries de caràcter neofeixista.[17]

El portal utilitza referents ideològics d'aquest catalanisme hispànic com el del tèoleg Francesc Canals Vidal, que àdhuc participà d'un corrent editorial catòlic contra el vot a la Constitució Espanyola durant la Transició.[3] En l'àmbit de la llengua, amb el seu relat de secessionisme lingüístic Dolça Catalunya ha atacat, entre d'altres projectes, la Viquipèdia en català i la seva comunitat, que ha titllat de «fanàtics», «incomptablement subvencionats» i d'ésser «propaganda».[18]

Es considera que Dolça Catalunya és un portal pescaclics amb estructura de blog que no compleix els criteris de professionalitat informativa.[19] El seu contingut s'emmarca en el to populista, sensacionalista i disseminador de notícies enganyoses amb el tergiversament dels fets d'actualitat.[5][20] Una de les seves estratègies de posicionament web, a banda d'un molt elevat seguiment en xarxes socials com ara Facebook o Youtube,[4][21] és l'autoreferencialitat i l'ús de múltiples enllaços creuats amb d'altres portals similars de tendència ultraconservadora, partidaris de la unitat d'Espanya i contra la immigració.[5][21] Això li facilita un elevat impacte i visibilitat en l'optimització per a motors de cerca (SEO) dels cercadors d'Internet com el de Google.[5]

Fundació i col·laboradors[modifica]

Des de la seva creació, Dolça Catalunya manté un fort hermetisme i clandestinitat pel que fa al seu comitè editorial i als seus redactors.[3] Tanmateix, se sap que el seu fundador fou el comercial i articulista Guillermo Elizalde Monroset i que el primer article del portal es publicà l'11 d'octubre del 2013, un dia abans del Dia de la Hispanitat. Elizalde Monroset, president de la Fundació Burke —considerada com a part de l'integrisme catòlic espanyol—[22][23] desvelà el seu propi nom com el del creador del blog en uns dels documents interns sobre l'entramat organitzatiu que va ajudar a impulsar la creació de Societat Civil Catalana (SCC) l'any 2014.[24][2][6] Amb ell, un dels editors del web és una de les seves mans dretes i present també a la Fundació Burke, en la creació de SCC, conseller del RCD Espanyol i present en l'òrgan acadèmic i de govern de la Universitat Abat Oliba, l'economista i analista Jorge Soley Climent.[3][6][25]

D'altres vincles que condueixen a la sinergia i col·laboració entre Dolça Catalunya i SCC, pel cap baix durant els seus primers anys, és que un altre dels fundadors de SCC, l'advocat de l'Estat format a la Universitat Abat Oliba i polític dels partits ultradretans Falange Española de las JONS i Vox, Jorge Buxadé Villalba, fou el primer seguidor del compte de Dolça Catalunya a la xarxa social Twitter.[6][26] En la mateixa línia, el filòsof ultraconservador de la Universitat Abat Oliba, Javier Barraycoa Martínez, cofundador discutit de SCC i president de l'entitat unionista Somatemps per a «la identitat hispana de Catalunya», hauria estat col·laborador del portal web.[6][27]

Altres col·laboradors que les investigacions sobre la ultradreta han associat al web són el publicista Alejandro del Rosal Valls-Taberner, gestor de la botiga en línia de Dolça Catalunya i alhora editor de Barraycoa Martínez, comunicador de la Conferència Episcopal Espanyola, promotor de comunicació esportiva de l'Espanyol o implicat en la secció religiosa de mitjans liberals i conservadors com la Razón[6][27] o l'empresari comunicatiu català Joan López Alegre, també professor de la Universitat Abat Oliba, exdiputat del Parlament de Catalunya pel Partit Popular, assessor europeu de Ciutadans i vinculat a l'impuls inicial de SCC.[28][29] En aquest darrer cas, des del 2022 López Alegre esdevingué una figura encara més visible del portal a través dels seus directes de Youtube, anomenats l'Hora Dolça.[30] En aquesta tertúlia a través de Youtube també hi és habitual Miguel Martínez Velasco, ideòleg i promotor de la Plataforma de suport a Tabàrnia, que hi actua sovint com a moderador.[31][32] També hi han format com a editors d'articles l'escriptor i dramaturg Pau Guix, figura de referència pel que fa al llibre publicat el 2019 pel web;[33] el periodista ultracatòlic Jaume Vives i Vives, participant de la plataforma extremista Hazte Oír, editor sobre la regió fictícia de Tabàrnia i polèmic per les seves declaracions públiques homòfobes i islamòfobes.[6][34]

D'entre les connexions més estretes de Dolça Catalunya, s'hi troben múltiples relacions, mencions i enllaços web amb el portal considerat com a «cristoneofeixista» Germinans Germinabit, un dels portals de l'ultracatolicisme a Catalunya que exerceix com a grup de pressió contra l'Arquebisbat de Barcelona, defensa la «puresa dels valors cristians» i advoca contra les llibertats sexuals i de la dona —envoltat en diversos escàndols episcopals i judicials al llarg de la dècada del 2010.[27][35][36][37][38]

Obres publicades[modifica]

L'any 2019 dos dels vinculats com a col·laboradors editorials de Dolça Catalunya, Javier Barraycoa Martínez i Pau Guix, van participar com a figures més destacades en la promoció arreu d'Espanya del llibre sobre Dolça Catalunya, també sense autor explícit i que pretén oferir solucions contra el «jou nacionalista» català, entès com l'independentisme català, des de la visió del «blog més llegit d'Espanya».[33][39] En aquestes presentacions hi varen assistir polítics destacats i parlamentaris dels grups Ciutadans, Vox i el Partit Popular, que en varen elogiar el contingut i el discurs ideològic com a necessari.[9]

  • Dolça Catalunya: seny de catalanes para superar el nacionalismo (en castellà). Madrid: Libros libres, 2019. ISBN 978-84-15570-84-4. 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Borràs i Abelló, 2015, p. 79.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rius Sant, 2022, p. 84.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «'Dolça Catalunya': de la sátira al nacionalismo a la "agitación política radical"» (en castellà). Metrópoli Abierta, 08-09-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Canela, Joan; Zaballa, Bel; Carrera, Mar; Rovira, Elisenda; Laborda, Elisenda «El prejudici fet notícia. Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació.Estudi 2016-2017» (PDF). Grup de Periodistes Ramon Barnils [Barcelona], 20-03-2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Suárez Villegas i Marín Conejo, 2020, p. 70-75.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Salvador, Xavier. «Los nombres clave de 'Dolça Catalunya'» (en castellà). Crónica Global, 08-09-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
  7. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 79-84.
  8. ↑ Sesé, Gerard. «El mitjà ultraunionista Dolça Catalunya es converteix en un cau d'homofòbia contra un Mosso independentista». La República, 25-03-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 Rexach Fumanya, Josep. «La desesperació de la dolça Catalunya». Vilaweb, 07-02-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
  10. ↑ VVAA «Contar sin odio, odio sin contar. Visibilidad y contra-narrativas del discurso del odio en los medios para futuros periodistas» (PDF) (en castellà). Red de Investigación en Comunicación Comunitaria, Alternativa y Participativa, 2017.
  11. ↑ Thomsen, Martínez Lobo i Ramos, 2021, p. 379.
  12. ↑ Fielitz, Maik; Ahmed, Reem «It’s not funny anymore. Far-right extremists’ use of humour» (PDF). Publicacions de l'Oficina de la Unió Europea [Luxemburg], 2021.
  13. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 30.
  14. ↑ Kubiaczyk, Filip «Satire in the service of history. On the phenomenon of Tabarnia in Catalonia» (en anglès). Studia Europaea Gnesnensia, 22, 15-12-2020, pàg. 89–112. DOI: 10.14746/seg.2020.22.5. ISSN: 2082-5951.
  15. ↑ Husar-Poliszuk, Wioletta «Una broma muy seria: Katalońska koncepcja Tabarni» (en polonès). Studia Iberystyczne, 20, 25-11-2021, pàg. 35–56. DOI: 10.12797/si.20.2021.20.02. ISSN: 2391-7636.
  16. ↑ Salvador, Xavier. «¿El Ku Klux Klan catalán?» (en castellà). Crónica Global, 08-09-2019. [Consulta: 26 juliol 2022].
  17. ↑ «Agressions i amenaces a periodistes i vianants en una marxa ultradretana contra el referèndum a Barcelona». La Directa, 20-09-2017. [Consulta: 25 juliol 2022].
  18. ↑ «Solo el 3% de las visitas son a la Wikipedia en catalán» (en castellà). Dolça Catalunya, 13-07-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  19. ↑ Canovaca de la Fuente, 2020, p. 30.
  20. ↑ Ros, Joandomènec «Traduir ciència». Quaderns. Revista de traducció, 27, 31-05-2020, pàg. 161–167. DOI: 10.5565/rev/quaderns.13. ISSN: 2014-9735.
  21. ↑ 21,0 21,1 Hernández Conde, Macarena; Fernández García, Manuel «Partidos emergentes de la ultraderecha: ¿fake news, fake outsiders? Vox y la web Caso Aislado en las elecciones andaluzas de 2018» (en castellà). Teknokultura, 16, 1, 22-03-2019, pàg. 33–53. DOI: 10.5209/tekn.63113. ISSN: 1549-2230.
  22. ↑ Barbería, José Luis «Los secretos del Tea Party español» (en castellà). El País [Madrid], 02-01-2011. ISSN: 1134-6582.
  23. ↑ Thomsen, Martínez Lobo i Ramos, 2021, p. 314.
  24. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 80.
  25. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 88.
  26. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 80-81.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Chaika, Cris. «La trama ultracatòlica i els seus mitjans afins contra la República catalana». El Temps, 05-11-2017. [Consulta: 26 juliol 2022].
  28. ↑ «Escozor en 'Dolça Catalunya'» (en castellà). Crónica Global, 19-09-2019. Arxivat de l'original el 2021-04-14. [Consulta: 26 juliol 2022].
  29. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 81.
  30. ↑ Gerbolés Pérez, David. «Joan López Alegre pone nombre y apellidos a los contactos entre el Govern separatista y Vladimir Putin» (en castellà). El Catalán, 19-03-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  31. ↑ «Miguel Martínez, miembro de 'Barcelona is not Catalonia': "Hay 14 comarcas que reivindican ser de Tabarnia"» (en castellà). La Sexta, 28-12-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  32. ↑ Pita, Elena. «Encontramos a los creadores de Tabarnia: "Si los 'indepes' siguen con la matraca, tendremos referéndum tabarnés"» (en castellà). El Mundo, 31-12-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  33. ↑ 33,0 33,1 Castro, Gonzalo. «Pau Guix: «Si vas en contra del nacionalismo catalán corres el riesgo de caer en muerte civil»» (en castellà). ABC, 13-02-2020. [Consulta: 26 juliol 2022].
  34. ↑ «Jaume Vives, el portavoz de Tabarnia con tintes homófobos, islamófobos y machistas» (en castellà). Público, 17-01-2018. [Consulta: 26 juliol 2022].
  35. ↑ Reina, Carmen. «Juan José Tamayo: “La jerarquía eclesiástica ha renunciado a los valores auténticos del cristianismo”» (en castellà). El Diario, 27-02-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  36. ↑ A., D. «Teólogos e intelectuales claman contra el cardenal Sistach, “rehén de la extrema derecha católica en Cataluña”» (en castellà). El Plural, 08-02-2015. [Consulta: 26 juliol 2022].
  37. ↑ Borràs i Abelló, 2015, p. 82.
  38. ↑ Guío Cerezo, 2021.
  39. ↑ «Pau Guix: "Al nacionalismo hay que convatirlo desde la cultura"» (en castellà). COPE, 24-11-2019. [Consulta: 26 juliol 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Borràs i Abelló, Jordi. Desmuntant Societat Civil Catalana. Edicions Saldonar, 2015. ISBN 9788494675355. 
  • Canovaca de la Fuente, Enrique. El periodisme digital amb valor: Claus per a la sostenibilitat de la premsa. Bellaterra; Castelló de la Plana; Barcelona; València: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2020 (Aldea Global; 40). ISBN 978-84-9134-562-6. 
  • Guío Cerezo, Yolanda. Ideologías excluyentes: pasiones y razones ocultas de la intolerancia al otro (en castellà). Catarata, 2021. ISBN 978-84-8319-692-2. 
  • Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí. Editorial Pòrtic, 2022. ISBN 9788498095104. 
  • Suárez Villegas, Juan Carlos; Marín Conejo, Sergio. Etica, comunicación y género: debates actuales (en castellà). Madrid: Dykinson, 2020. ISBN 84-1324-746-2. 
  • Thomsen, Andreas; Martínez Lobo, Amelia; Ramos, Miquel. De los neocon a los neonazis: la derecha radical en el Estado español (en castellà). Madrid: Rosa Luxemburg Stiftung, 2021. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolça_Catalunya&oldid=32467456»