Delta del Mekong
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Vietnam  | ||||
| Capital | Cần Thơ | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 24.490.000 (603,55 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 40.576,6 km² | ||||
| Banyat per | Mekong | ||||
| Altitud | 2 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Lloc web | cantho.gov.vn | ||||
El delta del Mekong (Đồng bằng Sông Cửu Long, Delta del riu dels 9 dracs) és la regió del sud-oest del Vietnam on desemboca el riu Mekong. La regió del delta del Mekong ocupa un territori de 39.000 km².[1] La superfície coberta per l'aigua varia en funció de l'estació de l'any.
El delta del Mekong, com a regió, es troba immediatament a l'oest de Ciutat Ho Chi Minh (també anomenat Saigon pels locals), formant aproximadament un triangle que s'estén des de Mỹ Tho a l'est fins a Châu Đốc i Hà Tiên al nord-oest, fins a Cà Mau a l'extrem més meridional de Vietnam, i inclosa l'illa de Phú Quốc.
Geografia[modifica]
La regió del delta del Mekong al Vietnam mostra una varietat de paisatges físics, però està dominada per planes inundables planes al sud, amb alguns turons al nord i a l'oest. Aquesta diversitat de terrenys va ser en gran part producte de l'elevació i plegament tectònic provocat per la col·lisió de les plaques tectòniques índia i eurasiàtica fa uns 50 milions d'anys. El sòl del delta inferior consisteix principalment en sediments del Mekong i els seus afluents, dipositats durant milers d'anys a mesura que el riu va canviar el seu curs a causa de l'horitzontalitat de la planada de terreny baix.[2]
El sistema actual del delta del Mekong té dos canals de distribució principals, ambdós descarreguen directament a la Mar de la Xina Oriental. El riu transporta més de 160 milions de tones de sediments, incloent 6,5 milions de tones de sorra, cada any.[3][4] S'estima que les càrregues de sediments històriques són més altes, però s'han reduït a causa de l'embassament per a l'energia hidroelèctrica al curs superior de la conca del riu Mekong i l'extracció de sorra a la llera del riu.[5] Els sediments són el factor impulsor en la construcció del delta cap al mar (progradació) i ascendent (agregació) per les inundacions estacionals, i es contraresten per l'erosió costanera i l'augment del nivell del mar.
El delta del Mekong és la regió amb la superfície forestal més petita del Vietnam. 300.000 ha o el 7,7% de la superfície total estaven en estat boscós en 2011. Les úniques províncies amb grans boscos són la província de Cà Mau i la província de Kiên Giang, que juntes representen dos terços de la superfície forestal de la regió, mentre que els boscos cobreixen menys del 5% de l'àrea de les altres vuit províncies i ciutats.[6]
Recentment, el delta del Mekong ha estat nomenat com a Tresor Biològic. S'han descobert al voltant de 10.000 noves espècies, incloent espècies que es creien ja extingides, com la Rata de roca laosiana.[7]
Agricultura[modifica]
Una superfície de 2,6 milions d'ha en el Delta del Mekong Delta tenen ús agrícola. Aquesta xifra suposa un quart del total de l'estat vietnamita.[6] Per causa del terreny predominantment pla i poc forestat (llevat d'àrees de la província de Cà Mau) quasi dos terços (64.5%) de la superfície de la regió pot dedicar-s'hi a l'agricultura. La quota de sòl agrícola supera el 80% en Cần Thơ i la veïna província de Hậu Giang, i és inferior al 50% sols en la província de Cà Mau (32%) i província de Bạc Liêu (42%).[6] L'extensió de terra de la regió utilitzada per al cultiu de cereals representa el 47% del total nacional, més que el nord i el centre de Vietnam junts. La major part d'ella s'empra per al cultiu d'arròs.
La producció d'arròs el 2011 va ser de 23.186.000 t, el 54,8% de la producció total del Vietnam. Els productors més forts són la província de Kiên Giang, la província d'An Giang i la província de Đồng Tháp, que produeixen més de 3 milions de tones cadascuna i gairebé 11 milions de tones juntes. Dues d'aquestes províncies produeixen més que tot el delta del riu Vermell.[6] Sols tres províncies compten amb produccions menors d'un milió de tones d'arròs a l'any (Bạc Liêu, Cà Mau, Bến Tre).[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delta del Mekong |
- ↑ Mekong Delta on ARCBC (ASEAN Regional Centre for Biodiversity Conservation) site
- ↑ Mekong River Awareness Kit. Convention on Biological Diversity [Consulta: 18 juny 2010].
- ↑ Milliman, John D.; Farnsworth, Katherine L. River Discharge to the Coastal Ocean: A Global Synthesis (en anglès). Cambridge University Press, 2013-03-28. ISBN 978-1-139-49350-5.
- ↑ Stephens, J. D.; Allison, M. A.; Di Leonardo, D. R.; Weathers, H. D.; Ogston, A. S.; McLachlan, R. L.; Xing, F.; Meselhe, E. A. «Sand dynamics in the Mekong River channel and export to the coastal ocean» (en anglès). Continental Shelf Research, 147, 01-09-2017, pàg. 38–50. DOI: 10.1016/j.csr.2017.08.004. ISSN: 0278-4343.
- ↑ Jordan, Christian; Tiede, Jan; Lojek, Oliver; Visscher, Jan; Apel, Heiko; Nguyen, Hong Quan; Quang, Chau Nguyen Xuan; Schlurmann, Torsten «Sand mining in the Mekong Delta revisited - current scales of local sediment deficits» (en anglès). Scientific Reports, 9, 1, 28-11-2019, pàg. 17823. DOI: 10.1038/s41598-019-53804-z. ISSN: 2045-2322.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 General Statistics Office (2012): Statistical Yearbook of Vietnam 2011. Statistical Publishing House, Hanoi
- ↑ Ashley Fantz, "Mekong a 'treasure trove' of 1,000 newly discovered species", CNN. December 16, 2008.
