Dieta baixa en FODMAP

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una dieta baixa en FODMAP és la restricció global del consum d'una persona de tots els hidrats de carboni fermentables (FODMAP),[1] recomanat només durant un període curt de temps. Es recomana una dieta baixa en FODMAP per tractar pacients amb síndrome de l'intestí irritable (SII) i pot reduir els símptomes digestius de l'SII, com ara la inflor i la flatulència.[2]

Si el problema rau en la fibra no digerible, el pacient pot ser dirigit a una dieta baixa en residus.

Eficàcia i riscos[modifica]

Una dieta baixa en FODMAP pot ajudar a millorar els símptomes digestius a curt termini en adults amb inflor abdominal[3] i síndrome de l'intestí irritable,[4][5][6] però el seu ús a llarg termini pot tenir efectes negatius perquè provoca un impacte perjudicial sobre la microbiota intestinal i el metaboloma.[7][8][5][7] Només s'ha d'utilitzar durant períodes curts de temps i sota l'assessorament d'un especialista.[9] Calen més estudis per avaluar-ne l'eficàcia en nens amb síndrome d'intestí irritable.[10] Només hi ha una petita evidència de la seva eficàcia en el tractament dels símptomes funcionals de la malaltia inflamatòria intestinal a partir d'estudis petits que són susceptibles de biaixos.[4][11] Es necessiten més estudis per avaluar el veritable impacte d'aquesta dieta en la salut.[12][5]

A més, l'ús d'una dieta baixa en FODMAP sense assessorament mèdic pot comportar greus riscos per a la salut, incloses les deficiències nutricionals i el diagnòstic erroni, per la qual cosa s'aconsella realitzar una avaluació mèdica completa abans d'iniciar una dieta baixa en FODMAP per garantir un diagnòstic correcte i que es pugui emprendre la teràpia adequada.[7]

Atès que el consum de gluten se suprimeix o es redueix amb una dieta baixa en FODMAP, la millora dels símptomes digestius amb aquesta dieta pot no estar relacionada amb la retirada dels FODMAP, sinó de gluten, indicant la presència d'una no reconeguda malaltia celíaca, evitant així el seu diagnòstic i tractament correctes, amb el consegüent risc de diverses complicacions de salut greus, entre elles diversos tipus de càncer.[13]

Una dieta baixa en FODMAP és altament restrictiva en diversos grups de nutrients, pot ser poc pràctica de seguir a llarg termini i pot afegir una càrrega econòmica innecessària.[13]

Aliments suggerits[modifica]

A continuació es mostren els aliments baixos en FODMAP categoritzats per grup segons la "Dieta baixa en FODMAP" de la Universitat de Monash.[14][15]

  • Verdures: alfals, brots de soja, mongetes verdes, bleda xinesa, pebrot (pebrot), pastanaga, cibulet, herbes fresques, choy sum, cogombre, enciam, tomàquet, carbassó, les parts verdes dels porros i les cebes tendra
  • Fruites: taronja, raïm, meló (no síndria)
  • Proteïnes: carns, peix, pollastre, ous, tofu (no de seda), tempeh
  • Lactis: llet sense lactosa, iogurts sense lactosa, formatge dur
  • Pans i cereals: arròs, arròs inflat, blat de moro, patates, quinoa i pans fets només amb les seves farines; tanmateix, la civada i l'espelta són relativament baixes en FODMAP
  • Galetes i aperitius: fets amb farina de cereals esmentats anteriorment, sense afegir ingredients rics en FODMAP (com ara ceba, pera, mel o edulcorants artificials de poliol)
  • Fruits secs i llavors: ametlles (no més de deu fruits secs per ració), llavors de carbassa; no anacards ni pistatxos
  • Opcions de begudes: aigua, cafè, te

Altres fonts confirmen la idoneïtat d'aquests i suggereixen alguns aliments addicionals.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Evidence-based dietary management of functional gastrointestinal symptoms: The FODMAP approach». Journal of Gastroenterology and Hepatology, 25, 2, febrer 2010, pàg. 252–8. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2009.06149.x. PMID: 20136989. «El blat és una font important de fructans a la dieta. (...) Taula 1 Fonts alimentàries dels FODMAP. (...) Oligosacàrids (fructans i/o galactans). Cereals: blat i sègol quan es mengen en grans quantitats (per exemple, pa, pasta, cuscús, galetes, galetes)»
  2. ↑ «What Is a Low-FODMAP Diet». WebMD. [Consulta: 16 desembre 2019].
  3. ↑ Pessarelli, T., Sorge, A., Elli, L., & Costantino, A. The Gluten-free Diet and the Low-FODMAP Diet in the Management of Functional Abdominal Bloating and Distension. Frontiers in Nutrition, 2680.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Does a low FODMAPs diet reduce symptoms of functional abdominal pain disorders? A systematic review in adult and paediatric population, on behalf of Italian Society of Pediatrics». Italian Journal of Pediatrics, 44, 1, maig 2018, pàg. 53. DOI: 10.1186/s13052-018-0495-8. PMC: 5952847. PMID: 29764491.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Mechanisms and efficacy of dietary FODMAP restriction in IBS». Nature Reviews. Gastroenterology & Hepatology, 11, 4, abril 2014, pàg. 256–66. DOI: 10.1038/nrgastro.2013.259. PMID: 24445613. «Un conjunt d'investigacions emergents demostra ara l'eficàcia de la restricció d'hidrats de carboni fermentables en l'SII. [...] No obstant això, es necessiten ben aviat més estudis tant per confirmar l'eficàcia clínica de la restricció d'hidrats de carboni fermentables (en una varietat de subgrups clínics) com per caracteritzar l'efecte sobre la microbiota intestinal i l'ambient colònic. Cal investigar si l'efecte sobre els bifidobacteris luminals és clínicament rellevant, prevenible o durador. La influència en la ingesta de nutrients, la diversitat dietètica que també podria afectar la microbiota intestinal i la qualitat de vida també requereix un estudi més profund, així com els possibles efectes econòmics a causa de la reducció del contacte amb el metge i la necessitat de medicació. Tot i que es requereix més estudis per confirmar el seu lloc en les guies clíniques de l'SII i del trastorn intestinal funcional, la restricció d'hidrats de carboni fermentables és una consideració important per a les futures directrius nacionals i internacionals de l'SII.»
  6. ↑ «Does a diet low in FODMAPs reduce symptoms associated with functional gastrointestinal disorders? A comprehensive systematic review and meta-analysis». European Journal of Nutrition, 55, 3, abril 2016, pàg. 897–906. DOI: 10.1007/s00394-015-0922-1. PMID: 25982757.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Systematic review: dietary fibre and FODMAP-restricted diet in the management of constipation and irritable bowel syndrome». Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 41, 12, juny 2015, pàg. 1256–70. DOI: 10.1111/apt.13167. PMID: 25903636.
  8. ↑ «Fermentable oligosaccharides, disaccharides, monosaccharides and polyols: role in irritable bowel syndrome». Expert Review of Gastroenterology & Hepatology, 8, 7, setembre 2014, pàg. 819–34. DOI: 10.1586/17474124.2014.917956. PMID: 24830318.
  9. ↑ «A healthy gastrointestinal microbiome is dependent on dietary diversity». Molecular Metabolism, 5, 5, maig 2016, pàg. 317–320. DOI: 10.1016/j.molmet.2016.02.005. PMC: 4837298. PMID: 27110483.
  10. ↑ «The low FODMAP diet: recent advances in understanding its mechanisms and efficacy in IBS». Gut, 66, 8, agost 2017, pàg. 1517–1527. DOI: 10.1136/gutjnl-2017-313750. PMID: 28592442.
  11. ↑ «Reduction of dietary poorly absorbed short-chain carbohydrates (FODMAPs) improves abdominal symptoms in patients with inflammatory bowel disease-a pilot study». Journal of Crohn's & Colitis, 3, 1, febrer 2009, pàg. 8–14. DOI: 10.1016/j.crohns.2008.09.004. PMID: 21172242.
  12. ↑ «Diet and inflammatory bowel disease: review of patient-targeted recommendations». Clinical Gastroenterology and Hepatology, 12, 10, octubre 2014, pàg. 1592–600. DOI: 10.1016/j.cgh.2013.09.063. PMC: 4021001. PMID: 24107394. «Encara hi ha menys evidència de l'eficàcia de les dietes de carbohidrats específics (SCD), FODMAP o Paleo. A més, és dubtosa la viabilitat de mantenir aquestes intervencions durant llargs períodes de temps. A escala pràctica, l'adhesió a dietes definides pot comportar una càrrega econòmica innecessària o una reducció de la ingesta calòrica global en pacients que ja corren el risc de patir desnutrició proteicocalòrica.»
  13. ↑ 13,0 13,1 «How to institute the low-FODMAP diet». Journal of Gastroenterology and Hepatology, 32 Suppl 1, març 2017, pàg. 8–10. DOI: 10.1111/jgh.13686. PMID: 28244669. «Els símptomes habituals de l'SII són inflor, dolor abdominal, flatulència excessiva, restrenyiment, diarrea o hàbit intestinal alternat. Aquests símptomes, però, també són freqüents en la presentació de la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal, els trastorns defecatoris i el càncer de còlon. Confirmar el diagnòstic és crucial perquè es pugui dur a terme la teràpia adequada. Malauradament, fins i tot en aquests diagnòstics alternatius, un canvi en la dieta que restringeix els FODMAP pot millorar els símptomes i emmascarar el diagnòstic correcte. Aquest és el cas de la malaltia celíaca on una dieta baixa en FODMAP pot reduir simultàniament el gluten dietètic, millorant els símptomes i afectant també els índexs de diagnòstic celíac. El mal diagnòstic de malalties intestinals pot provocar problemes secundaris com deficiències nutricionals, risc de càncer o fins i tot mortalitat en el cas del càncer de còlon.»
  14. ↑ «The Monash University Low FODMAP diet». Melbourne, Australia: Monash University, 18-12-2012. [Consulta: 26 maig 2014].
  15. ↑ «The Monash University Low FODMAP diet. Frequently asked questions». Melbourne, Australia: Monash University. [Consulta: 3 juny 2018].
  16. ↑ «Low FODMAP foods». IBS Group. Arxivat de l'original el 14 desembre 2015. [Consulta: 16 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dieta_baixa_en_FODMAP&oldid=32957834»