Cima Catinaccio
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Catinaccio | |||
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Itàlia | |||
| ||||
| Serralada | Dolomites | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.981 m | |||
| Prominència | 432 m | |||
.jpg)
La Cima Catinaccio (Rosengartenspitze en alemany; 2.981 m.) és el segon cim més alt del Grup del Catinaccio, a les Dolomites. Repartit entre els ajuntaments de Tires (Tirol del Sud) i Sèn Jan de Fassa (Província de Trento), és divisòria hidrogràfica entre la Val di Tires i la Vall de Fassa.[1]
Morfologia i geologia[modifica]
La muntanya, com totes les del seu grup, és constituïda de dolomia, roca que té origen en la sedimentació d'un antic Escull de corall i després sotmesa a una elevada erosió.
De matinada i al capvespre està sotmès com qualsevol altre pic dolomita al fenomen de l'enrosament. Els vessants semblen més suaus a l'eix nord-sud, mentre que cauen en vertical durant diversos centenars de metres a l'eix est-oest.[2]
Història[modifica]
Els primers a escalar la Cima Catinaccio van ser dos turistes de nacionalitat anglesa: Charles Comyns Tucker i T. H. Carson, que havien contractat l'any 1874 una guia, François Devouassoud, per aconseguir-lo. En els primers anys del Segle XX, amb l'expansió de l'alpinisme modern, han estat obertes nombroses vies de pujada de diverses dificultats.[3]