Batalla d'Elixheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Elixheim
Guerra de Successió Espanyola
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data18 de juliol del 1705
Coordenades50° 47′ 03″ N, 5° 00′ 35″ E / 50.7842°N,5.0097°E / 50.7842; 5.0097
LlocEliksem Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Regne d'Anglaterra
Províncies Unides
Dinastia dels Habsburg 		Regne de França[1]
Comandants
Duc de Marlborough
Enric de Nassau, Lord Overkirk 		Duc de Villeroi
Forces
14.000 (inicialment) 3.000 - 15,000
Baixes
50 - 200 3.000

La batalla d'Elixheim (18 de juliol de 1705), també coneguda com el Pas de les Línies de Brabant, fou una batalla de la Guerra de Successió Espanyola.[2] El duc de Marlborough va aconseguir trencar les línies franceses del Ducat de Brabant, que era un arc defensiu que s'estenia en un arc de setanta milles entre Anvers i Namur.[3] Tot i que no va ser capaç de dur a terme una batalla decisiva, la ruptura i la posterior destrucció de les línies va resultar crucial per a la victòria aliada a Ramillies l'any posterior.

Preludi[modifica]

A principis de l'estació de campanyes Marlborough va intentar dur a terme una invasió de França, a la vall del Mosel·la. Aquest esforç fou bloquejat per una combinació d'escassetat de suport aliat i una excel·lent posició defensiva enfront Sierck i Marlborough i foren foragitats pels Estats Generals Holandesos quan Villeroi va atacar i prendre la fortalesa de Huy i va amenaçar Lieja. Després de recuperar Huy, Malborough va planejar trencar les línies franceses per a obligar a Villeroi a la batalla oberta.[4]

Desenvolupament tàctic[modifica]

El vespre del 17 de juliol, Marlborough va enviar les tropes holandeses sota el mariscal Overkirk contra Namur. Mentrestant ell va marxar amb les seves tropes angleses i escoceses contra el petit poble d'Eliksem, a l'actual municipi de Landen, a on va trencar les línies franceses sense resistència.[5] El següent dia, a primera hora, com que els homes d'Overkirk es van retirar cap al nord per a trobar-se amb les tropes de Marlborough, un destacament francès va atacar les tropes aliades des del sud. Els aliats van aconseguir guanyar aquesta intensa batalla.[6]

Conseqüències[modifica]

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Tot i que les tropes aliades no van poder perseguir els francesos degut al cansament, Marlborough encara esperava obligar a Villeroi a la batalla.[7] Però, tot i els esforços que va a principis d'agost, els aliats no van poder fer la batalla degut al veto que va els diputats Holandesos, sobretot Slangenburg.[8] The Duke was forced to content himself with the capture of the fortress of Leau and the levelling of the Lines of Brabant between Leau and the Meuse.[9] El duc fou forçat a acontentar-se amb la captura de la fortalesa de Zoutleeuw i el fet d'haver trencat les línies franceses a Bravant entre Leau i la Mosel·la.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ George Ripley, Charles Anderson Dana, The American Cyclopaedia, New York, 1874, p. 250, "...the standard of France was white, sprinkled with golden fleur de lis...". *[1] Arxivat 2008-01-16 a Wayback Machine. The original Banner of France was strewn with fleurs-de-lis. *[2]:on the reverse of this plate it says: "Le pavillon royal était véritablement le drapeau national au dix-huitième siecle...Vue du chateau d'arrière d'un vaisseau de guerre de haut rang portant le pavillon royal (blanc, avec les armes de France)."[3] from the 1911 Encyclopædia Britannica: "The oriflamme and the Chape de St Martin were succeeded at the end of the 16th century, when Henry III., the last of the house of Valois, came to the throne, by the white standard powdered with fleurs-de-lis. This in turn gave place to the famous tricolour."
  2. ↑ Falkner, James. The War of the Spanish Succession 1701-1714 (en anglès). Pen and Sword, 2015-10-30. ISBN 9781781590317. 
  3. ↑ Chandler, Marlborough as Military Commander; p 158
  4. ↑ Falkner, Great and Glorious Days; p 89
  5. ↑ Chandler, Marlborough as Military Commander; p 159
  6. ↑ Falkner, Marlborough's Wars:Eywitness Accounts; p 84-6
  7. ↑ Falkner, Great and Glorious Days; p 92
  8. ↑ Chandler, Marlborough as Military Commander; p 163
  9. ↑ 9,0 9,1 Falkner, Marlborough's Wars, p 90


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batalla_d%27Elixheim&oldid=33203893»