Pio Rajna
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1847 Sondrio (Itàlia) |
| Mort | 25 novembre 1930 (83 anys) Florència (Itàlia) |
| Senador del Regne d'Itàlia | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Col·legi Ghislieri Universitat de Pavia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia romànica |
| Ocupació | filòleg, polític, professor d'universitat, romanista |
| Ocupador | Istituto di Studi Superiori di Firenze |
| Membre de | Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1926–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1924–1930) Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre corresponent) (1910–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre ordinari) (1907–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre corresponent) (1887–1907) Acadèmia de les Ciències de Torí (1886–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia della Crusca |
| Professors | Alessandro d'Ancona |
| Família | |
| Germans | Michele Rajna |
Premis | |
 | |
Pio Rajna (Sondrio, Valtellina, 8 de juliol de 1847 – Florència, 25 de novembre de 1930) fou un filòleg i romanista italià.
Vida[modifica]
Nasqué a Sondrio, fill d'Eugenio Paolo Rajna i Costanza Simonetta, en una antiga família de la Valtellina. El seu germà petit fou l'astrònom Michele Rajna.
A la Universitat de Pavia fou alumne d'Alessandro d'Ancona, que li va fer conèixer l'obra de Gaston Paris, i després de Domenico Comparetti a la Universitat de Pisa (1864-1868); després dels estudis fou professor d'institut a Mòdena i Milà fins que el 1872 fou cridat per Ascoli a fer de professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Milà (Accademia scientifico-letteraria) (1872-1882). Després passà a la Universitat de Florència (Istituto di Studi Superiori) (1883-1922), fins a la jubilació i s'hi quedà a viure fins a la seva mort.
Membre de nombroses acadèmies italianes: l'Accademia dei Lincei (des de 1887 membre corresponent, i des de 1907, soci nacional), membre de l'Accademia della Crusca (1908), de la qual fou president de 1924 a 1930, i membre de Accademia delle scienze de Torí (soci corresponent 1886, soci efectiu 1903). Fou soci fundador de la Società Dantesca italiana (1888). I també fou membre d'acadèmies estrangeres: membre corresponent i després associat estranger de l'Académie des Inscriptions et Belles Lettres (1908); membre de la Berliner Akademie.
Fou nomenat senador el 1922 i distingit amb diverses condecoracions italianes.
Pio Rajna es considera un dels grans mestres de la filologia romànica a Itàlia, tal com Gaston Paris o Paul Meyer ho van ser a França o Adolf Tobler o Hermann Suchier a Alemanya.
Entre els temes que estudià hi ha les novel·les de cavalleria italianes, les cançons de gesta franceses, la poesia trobadoresca, Dante, Petrarca, Boccaccio, la narrativa medieval espanyola, etc.
Cal destacar també l'edició del De vulgari Eloquentia i la seva contribució a l'edició de les obres completes de Petrarca.
El 1988 es va fundar a Roma "Centro Pio Rajna. Centro di studi per la ricerca letteraria, linguistica e filologica"; des de 2002 publica un Bollettino.
Obra[modifica]
- Ricerche intorno ai Reali di Francia. Bolonya, 1872.[1]
- Le fonti dell'Orlando Furioso. Ricerche e studi. Florència: Sansoni 1875[2] (reedició augmentada 1900; reedició pòstuma augmentada “Ristampa della seconda edizione 1900 accresciuta di inediti a cura e con presentazione di F. Mazzoni”, 1975)
- Le origini dell'epopea francese. Florència: Sansoni, 1884, 1956 (aquesta obra va ser premiada amb el premi Friedrich-Diez, en la primera vegada que s'atorgava).[3]
- L'Orlando innamorato, di Matteo Maria Boiardo. Bolonya: Zanichelli, 1894
- (editor), Dante, Il trattato De vulgari eloquentia. Florència, 1896, (reedició Milà 1965)
- [recull d'escrits seus] La materia e la forma della Divina Commedia. I mondi oltraterreni nelle letterature classiche e nelle medievali, editat per Claudia Di Fonzo. Premessa di Francesco Mazzoni. Florència: Le Lettere 1998
- [recull d'escrits seus] Scritti di filologia e linguistica italiana e romanza, editat per Guido Lucchini. Premessa di Francesco Mazzoni. Introduzione di Cesare Segre, 3 volums. Roma: Salerno, 1998
- Due scritti inediti. Le leggende epiche dei Longobardi, Storia del romanzo cavalleresco in Italia, editat per Patrizia Gasparini. Premessa di Luciano Formisano. Roma, 2004
Referències[modifica]
- ↑ Pio Rajna. I reali di Francia: Ricerche intorno ai Reali di Francia. Presso Gaetano Romagnoli, 1872.
- ↑ Pio Rajna. Le fonti dell'Orlando furioso: ricerche e studii. G. C. Sansoni, 1876, p. 111–.
- ↑ Pio Rajna. Le origini dell'epopea francese. Sansoni, 1884.
Bibliografia[modifica]
- Studi letterari e linguistici, dedicati a Pio Rajna nel quarantesimo anno del suo insegnamento. Florència / Milà: Hoepli, 1911 (amb una bibliografia de 1867 a 1910)
- Fabia Borroni, Le carte Rajna della Biblioteca Marucelliana, Catalogo e bibliografia. Florència: Sansoni Antiquariato, 1956.
- Carteggio Rajna – Carlo Salvioni, editada per Carla Maria Sanfilippo. Pisa: Pacini, 1979 (correspondència Rajna - Salvioni)
- Carteggio Pio Rajna - Francesco Novati (1878-1915). Tra filologia romanza e mediolatina, editada per Guido Lucchini. Milà: LED, 1995 (correspondència Rajna - Novati)
- Pio Rajna e le letterature neolatine. Atti del Convegno internazionale di studi (Sondrio 24-25 settembre 1983), a cura di R. Abardo. Florència, Le Lettere, 1993 (amb una bibliografia de Rajna, pàg. 173-206)
Enllaços externs[modifica]
- René Dussaud, Pio Rajna, Nota necrològica en Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles Lettres 74, 1930, pàg. 356-358
- Gustave Charlier, Pio Rajna, Nota necrològica en Revue Belge de Philologie et Historie 10 (1931), pàg. 459-462 (conté alguns errors)
- Fitxa personal a la web del Senat italià (amb una foto)
- Centre Pio Rajna