Antoine Claudet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoine Claudet

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean Francois Antoine Claudet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1797 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1867 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHighgate Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDaguerreotípia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1817 Modifica el valor a Wikidata –  1867 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Daguerre Modifica el valor a Wikidata
MecenesNapoleó III
Reina Victòria del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsHenry Claudet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFanny Richomme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Daguerrotip estereoscòpic de Charles Wheatstone i la seva família.

Antoine François Jean Claudet (12 d'agost de 1797-27 de desembre de 1867) va ser un fotògraf francès que va realitzar la seva activitat fotogràfica a Londres i és considerat com un dels pioners de la fotografia.[1][2]

Va ser deixeble de Daguerre i es va establir a Londres el 1827 encara que al principi no es va dedicar a la fotografia; des de 1839 disposava d'una llicència per usar la patent del daguerrotip, per la qual cosa va ser un dels primers fotògrafs a fer retrats a Anglaterra.[3][2]

Biografia[modifica]

El 7 de juny de 1841 va presentar un mètode per reduir el temps d'exposició del daguerrotip en l'Acadèmia de Ciències, cosa que va suposar una polèmica amb Richard Beard que havia mantingut en secret el procés dissenyat per John Frederick Goddard. Aquest mateix any va obrir a la terrassa de la Royal Adelaide Gallery de Londres el que pot considerar-se com el segon estudi de retrat creat a Europa després de l'obert per Richard Beard a la terrassa de la Royal Polytechnic Institution.[4] La rivalitat entre tots dos els va portar als tribunals: Claudet va denunciar a Beard per infringir l'exclusivitat de la seva patent del daguerrotip, ja que Beard no va comprar la seva fins al 1841.[2]

El mètode que emprava per accelerar el procés de sensibilització a la llum del daguerrotip consistia a afegir una capa de clor en comptes de brom a la primera capa obtinguda mitjançant vapors de iode. Però aquest accelerador no va ser la seva única contribució a la fotografia, ja que va ser el primer a utilitzar il·luminació artificial i l'ús de decorats en els retrats, així com l'ús de la llum vermella per al revelat[1]

El 1842 va estar realitzant calotips a petició de Fox Talbot però no va aconseguir l'èxit comercial esperat i va abandonar aquesta tècnica. Quan va comprar les lents Petzval, i combinar-lo amb el seu accelerador, va començar a realitzar una mitjana anual de gairebé mil daguerrotips fet que el va portar a traslladar-se a Regent Street i batejar el seu estudi com a Temple to Photography. El 1851 les seves fotografies van estar exposades a la Gran Exposició al costat d'autors com Hippolythe Bayard o Mathew Brady.

També va dissenyar diversos instruments: el 1848 el fotografòmetre que mesurava la intensitat de la il·luminació sobre la placa, el 1849 el focòmetre que permetia un enfocament exacte en els retrats i el 1858 el estereomonoscopi en resposta al descobriment de sir David Brewster, que li va permetre realitzar el primer daguerrotip estereoscòpic.

El 1853 va ser triat membre de la Royal Society i distingit amb el títol de «Fotògraf ordinari de la Reina Victoria», deu anys després Napoleó III li va atorgar un títol de cavaller de la Legió d'Honor i també va ser membre de la Societat Francesa de Fotografia. No obstant això gran part de la seva obra fotogràfica no es conserva, atès que, un any abans de la seva mort el Temple to Photography va quedar destruït en un incendi.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H.. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 113-114. ISBN 84-376-2038-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Castellanos, P. Diccionario histórico de la fotografía. Madrid: Ediciones Istmo, 1999, p. 57. ISBN 84-7090-325-X. 
  3. Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Historia de la fotografía. Desde sus orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A., 1983, p. 33, 35. ISBN 84-252-1163-8. 
  4. Gernsheim, H.; Gernsheim, A.. A concise history of photography (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1965, p. 66, 74, 98. OCLC 425560 [Consulta: 3 febrer 2010]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Claudet