Imia/Kardak

Plantilla:Infotaula geografia políticaImia/Kardak
Imatge

Localització
Map
 37° 03′ 03″ N, 27° 09′ 04″ E / 37.0508°N,27.1511°E / 37.0508; 27.1511
EstatGrècia
Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de l'Egeu
RegióEgeu Meridional
GrupDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2021) Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície0,049 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura0,14 (amplada) × 0,22 (longitud) km
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata

Imia (grec: Ίμια) o Kardak és un parell de petits illots deshabitats en la Mar Egea, situats entre la cadena d'illes gregues del Dodecanès i la costa continental sud-occidental de Turquia.

Imia/Kardak va ser objecte d'una crisi militar i la subsegüent disputa de sobirania entre Grècia i Turquia en 1996. La controvèrsia de Imia/Kardak forma part de la controvèrsia més àmplia, la de l'Egeu, que comprèn també les controvèrsies sobre la plataforma continental, les aigües territorials, l'espai aeri, les Regions d'Informació de Vol (abreviat RIV o en anglès: FIR) i la desmilitarització de les illes de l'Egeu. Després de la crisi de Imia/Kardak, la controvèrsia també es va ampliar, ja que Turquia va començar a presentar reclamacions paral·leles sobre un major número d'altres illots de l'Egeu. Aquestes illes, algunes d'elles habitades, són considerades indiscutiblement gregues per Grècia però per a Turquia no hi existeix una frontera clara.[1]

La Unió Europea va fer costat a la part grega en el litigi de Imia i va advertir Turquia que s'abstingués de qualsevol mena d'amenaça o acció dirigida contra la sobirania de Grècia. Es va demanar a Turquia que resolgués qualsevol disputa fronterera amb els seus veïns per mitjans pacífics, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, o bé plantejant l'assumpte en la Cort Internacional de Justícia.[2][3][4][5][6][7][8]

Geografia[modifica]

Els illots es troben a 5,5 milles nàutiques a l'est de l'illa grega de Kàlimnos, a 1,9 milles nàutiques al sud-est de l'illa grega de Kalolimnos, a 3,8 milles nàutiques a l'oest de la península turca de Bodrum i a 2,2 milles nàutiques a l'oest de l'illot turc de Çavuş Adası. Els illots es troben a uns 300 m de distància entre si, sent l'oriental lleugerament més gran que l'occidental. La seva superfície total és de 4,0 ha.

Les illes també es denominen Limnia (Λίμνια) en grec, o İkizce en turc, o Heipethes en alguns mapes de principis del segle xx.[9] Es creu que el topònim "Kardak" prové del grec "Kar(y)dakia", és a dir, "petites anous", a causa de la seva forma.[10]

Estatus legal[modifica]

El punt de referència per a l'avaluació de l'estatus dels illots, reconegut per totes dues parts, és el Tractat de Lausana de 1923. Amb aquest tractat de pau, Turquia confirmà grans cessions de territoris de l'Imperi Otomà a favor de Grècia i d'Itàlia; territoris que, de facto, ja eren sota control d'aquests estats a partir de 1911 o 1913. Les illes del Dodecanès, que inclouen els illots d'Imia/Kardak, foren cedides a Itàlia que, al seu torn, les cedí a Grècia pel Tractat de París de 1947. Tanmateix, aquest tractat no esmentava les illes una a una sinó en conjunt.

Aquest fet és l'origen de la disputa: la qüestió de si els illots són afectats per la renúncia del Tractat de Lausana. Cal afegir-hi, a més, aspectes relacionats amb intercanvis diplomàtics entre les tres parts entre 1932 i 1996, i amb l'exercici de fet de la sobirania fins a 1996.

Referències[modifica]

  1. Migdalovitz, Carol. «Greece and Turkey: The Rocky Islet Crisis». Congressional Research Service - The Library of Congress. Arxivat de l'original el 2014-08-06. [Consulta: 24 juliol 2013].
  2. Commission: Turkey must respect EU member states' sovereignty europa.eu, 20 December 2016 (accessed 3 January 2017).
  3. «Turkey 2015 Report». ec.europa.eu, 10-11-2015. [Consulta: 3 gener 2017].
  4. Commission: Turkey must respect EU member states' sovereignty euractiv.com, 2 December 2016 (accessed 3 January 2017).
  5. Turkey’s Accession to the European Union: An Unusual Candidacy - Google Books Books.google.cat, 28 December 2008 (accessed 03 January 2017).
  6. After Turkish provocations, EC calls on Ankara to respect member states ekathimerini.com, 2 December 2016 (accessed 3 January 2017).
  7. «United States of America Congressional Record Proceedings and Debates of the ... - Google Books». Books.google.cat, 25-12-1995. [Consulta: 3 gener 2017].
  8. «Europarliament Support Greek Positions On Aegean» (en anglès). Kastellorizo.org, 06-03-1995. [Consulta: 3 gener 2017].
  9. Yüksel İnan, Sertaç Başeren (1997): Status of Kardak Rocks. Kardak Kayalıklarının statüsü. Ankara. (ISBN 975-96281-0-4).
  10. "Professor I. Promponas stresses the greekness of the ... turkish name" (Ο καθηγητής Ι. Προμπονάς επισημαίνει την ελληνικότητα του ... τουρκικού ονόματος. Τί Ύμεια τί... Καρ(υ)δάκια". newspaper Ta Nea, July 1st, 1997 "The Kardakia were called so by the Greeks of Asia Minor. The Turks were calling them Kardak. Recently they renamed them to Ikince (meaning "double") obviously realizing that Kardak is of greek origin" (quoting prof. I. Promponas)