Disdròmetre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Disdròmetre d'impacte
Disdròmetre d'impacte

El disdròmetre és un instrument de mesura de la precipitació amb el qual és possible avaluar la mida i la velocitat de les gotes de pluja.[1] Els disdròmetres són essencials per a l'estudi de l'erosió dels sòls. A diferència dels pluviòmetres, els disdròmetres superen les limitacions d'aquells i permeten calibrar els radars meteorològics.[2]

Aquests aparells ofereixen informació sobre la distribució, forma i energia cinètica de les gotes de pluja, neu i calamarsa, una informació valuosa per diverses àrees científiques, comercials i industrials. Alguns models incorporen altres paràmetres i s'apliquen a l'agronomia i la conservació del sòl.[3]

El disdròmetre d'impacte mesura les gotes de pluja mitjançant impactes que es converteixen en senyals elèctrics interpretats com a mida de les gotes. Aquest instrument mesura característiques i quantitat de precipitació, distribució de mida (0,3 mm a 5,4 mm) i taxa de pluja. També proporciona altres dades com densitat de gota, reflectivitat radar, contingut d'aigua líquida i flux d'energia.[4] També existeixen disdròmetres òptics que observen la mida i velocitat dels hidrometeors.[5]

Referències[modifica]

  1. «disdròmetre». Termcat. Tesaurus de termes de recerca, 2021. [Consulta: 26 novembre 2021].
  2. «Disdrómetro óptico de bajo costo para la determinación del tamaño y velocidad de las gotas de lluvia» (en castellà-espanyol). Fundación Dialnet, 2020. [Consulta: 26 novembre 2021].
  3. Angulo-Martinez, M.; Serrano-Notivoli, R.; Collado Aceituno, J.L.; Alastrué, J.; Buisan, S.; Beguería, S.. «Monitorización de la intensidad de precipitación en montaña mediante disdrómetro óptico». X Congreso AEC Alicante 2016, 2016, pàg. abstract.
  4. «Disdrómetro. Disdrómetro de impacto» (en anglès; castellà-espanyol). ARM, US Department of Energy, Office of Science, 2017. [Consulta: 26 novembre 2021].
  5. Angulo Martíez, M. et al «Monitorización de la intensidad de precipitación en montaña mediante disdrómetro óptico». Universidad de Alicante. Instituto Interuniversitario de Geografía | Asociación Española de Climatología, 2016, pàg. Resumen.