Llengua okanagan
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | poble Okanagan, Colúmbia Britànica i Washington |
| Estat | Canadà i Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües salish llengües salish de l'interior | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | oka |
| Glottolog | okan1243 |
| Ethnologue | oka |
| UNESCO | 2367 |
| IETF | oka |
| Endangered languages | 1919 |
L'okanagan, o Colville-Okanagan, és una llengua salish originalment parlada pels pobles indígenes dels voltants del riu Okanagan i el riu Columbia, a l'actual Canadà i els Estats Units. Com a conseqüència de la colonització britànica, americana i canadenca durant el segle xix i la repressió de les llengües indígenes, l'ús del colville-okanagan va declinar dràsticament.
El colville-okanagan, actualment, es troba en perill greu, ja que poca gent està disposada a aprendre la llengua (ja sigui com a primera o segona llengua). Hi queden aproximadament 150 persones que saben parlar la llengua amb fluïdesa, la majoria de les quals viu a la Colúmbia britànica.[1] La llengua actualment es considera moribunda i no hi ha parlants més joves de 50 anys que hagin après l'okanagan com a llengua materna. Tot i això, l'okanagan és la llengua salish segona més parlada, després del shuswap.
Història i descripció[modifica]
Històricament, va tenir el seu origen en una protollengua parlada arreu del riu Columbia, anomenada (en anglès) Proto Southern Interior Salish. Com a resultat de l'expansió de l'okanagan previ al contacte europeu, la llengua va desenvolupar tres dialectes, la variació de les quals és principalment de naturalesa fonètica.
La majoria del lèxic s'origina directament del proto-salish. Algunes parauls són manlleus de llengües veïnes (shahaptianes i kutenai), o (més recentment) de l'anglès i del francès. L'okanagan s'utilitzava de forma exclusivament oral fins a finals del segle xix, després, sacerdots i lingüistes van començar a transcriure la llengua per fer llistes de paraules, diccionaris, gramàtiques i traduccions. Actualment s'escriu amb l'alfabet llatí i alfabet fonètic americanista.
L'okanagan, en la llengua mateixa, es diu n̓səl̓xcin̓ o nsyilxcn.
Revitalització[modifica]
En el 2012, el CBC va presentar un informe sobre una família que ensenya el n̓səl̓xcin̓ als nens.[2]
De moment, hi ha cinc organitzacions sense ànim de lucre que donen suport a la revitalització i l'aprenentatge de l'okanagan: Paul Creek Language Association, En'owkin Centre, Hearts Gathered Waterfall Montessori, Salish School of Spokane, Inchelium Language and Culture Association.
Fonologia[modifica]
Consonants[modifica]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Central | Lateral | Senzilla | Labial | Senzilla | Labial | |||||
| Nasal | Senzilla | m | n | |||||||
| glotal. | mˀ | nˀ | ||||||||
| Oclusiva | Senzilla | p | t | tʃ | k | kʷ | q | qʷ | ʔ | |
| ejec. | pʼ | tʼ | tʃʼ | kʼ | kʷ' | qʼ | qʷ' | |||
| Fricative | s | ɬ | x | xʷ | χ | χʷ | h | |||
| Aproxi-mant |
Senzilla | l | j | ɣ | w | |||||
| glotal. | lˀ | jˀ | wˀ | |||||||
| Vibrant | Senzilla | r | ||||||||
| glotal. | rˀ | |||||||||
Vocals[modifica]
Les vocals del dialecte dels llacs són: [i], [un], [u], [ə], i [o]. L'[o] es troba només en manlleus. L'estrès caurà només en les vocals plenes [i], [a], i [u].
Morfologia[modifica]
La morfologia okanagan és força complexa. La majoria de la informació gramatical es col·loca directament en el predicat mitjançant afixos i clítics.[3]
Marcadors de persona[modifica]
L'okanagan demostra molta flexibilitat quan es tracta de persones, número, i gènere. La llengua codifica la persona via una sèrie de prefixos i sufixos, i utilitza el seu sistema de números juntament amb pronoms en plural per fer veure el nombre d'actors dins d'una frase.
Cas absolutiu[modifica]
Marcadors de l'absolutiu només poden ser utilitzats si el predicat de la frase és intransitiu. Marcadors de persona no ocórren mai sense un verb intransitiu acompanyant-los.[3]
Cas possessiu[modifica]
Possessives senzilles són sobretot resultats de prefixació i circumfixació en un verb. Tanmateix, l'okanagan utilitza possessives senzilles com a formes d'aspecte en el verb de maneres molt complexes.[3]
Cas ergatiu[modifica]
En el cas dels verbs, la morfologia okanagan té diverses maneres d'expressar transitivitat. El primer és un conjunt de regles per als verbs que només tenen un únic objecte directe. Hi ha dos marcadors de persona en el cas ergatiu, tònic i àton.
Cas acusatiu[modifica]
Hi ha dos conjunts d'afixos, ambdós contenen dos membres que determinen la composició d'un verb. El primer conjunt és compost dels afixos –nt-, i -ɬt-, i el segon de –st- i x(i)t- on ‘i' és una vocal accentuada.
Referències[modifica]
- ↑ Gordon, Raymond G. Ed. (2005). Salishan: Ethnologue Error a la plantilla webarchive: Revisau
|url=value. Empty.. Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. Consultat abril 14, 2014. - ↑ «First Voices: bringing aboriginal language to the dinner table. The Bent family, who live near Penticton, are teaching their young children both English and Nsyilxcen». Daybreak South - CBC Player, 20-06-2012 [Consulta: 5 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Baptiste, Maxine Rose. Okanagan wh-questions. Diss. University of British Columbia, 2001.