Emilio Villaescusa Quilis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1912  Tarancón (província de Conca) |
| Mort | 15 octubre 2002 (90 anys) |
 Procurador a Corts | |
| 12 juliol 1976 – 30 juny 1977 ← Ángel Ruiz Martín Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 9 novembre 1973 – 7 juny 1976 ← Gonzalo Fernández de Córdoba y Ziburu – Manuel Gutiérrez Mellado → | |
 Capità general de la I Regió Militar | |
| 21 febrer 1973 – ← Tomás García Rebull | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Emilio Villaescusa Quilis (Tarancón, Conca, 18 de febrer de 1912 - Madrid, 15 d'octubre de 2002) va ser un militar espanyol que va ocupar llocs importants durant la dictadura franquista. És conegut pel seu segrest a mans del GRAPO, durant la Transició.
Biografia[modifica]
El 1929 va entrar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa[1] i el 1931 en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, d'on va sortir amb el grau de tinent el 1933. Durant la Guerra Civil espanyola es va unir al Bàndol revoltat i el 1937 ascendí a capità. El 1941, ja començada la Segona Guerra Mundial, es va unir a la Divisió Blava i va participar en la invasió nazi de la Unió soviètica.[1] Durant el franquisme va ser ocupant diferents llocs en l'Exèrcit, ascendint a comandant el 1943, tinent coronel el 1951, coronel el 1961, general de brigada el 1965, general de divisió el 1968 i tinent general el 1971. El 1971 fou nomenat capità general de la VII Regió Militar, càrrec que va ocupar fins al 23 de febrer de 1973, quan va ser nomenat capità general de la I Regió Militar i el va succeir José Vega Rodríguez.[2] El 9 de novembre de 1973 deixà el càrrec quan fou nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra,[3] ocupant el càrrec fins al 7 de juny de 1976, quan va ser nomenat President del Consell Suprem de Justícia Militar (CSJM).
En ple procés de la Transició, el 24 de gener de 1977 va ser segrestat per militants del GRAPO mentre anava en el seu vehicle oficial.[4][5] El segrest va tenir un gran impacte polític i social, ja que coincidia amb el recent segrest d'Antonio María de Oriol y Urquijo (també pel GRAPO) o la matança d'Atocha. Tanmateix, l'11 de febrer la policia va alliberar a Oriol i Villaescusa del pis on es trobaven retinguts.[6] L'operació de rescat fou dirigida pel comissari Roberto Conesa.[7] Entre els membres del comando que el va segrestar hi havia Pío Moa, posteriorment "penedit", qui el 1983 fou condemnat a un any de presó per complicitat en el segrest.[8] Va morir en 2002 a l'edat de 90 anys.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Muere a los 90 años el teniente general Emilio Villaescusa». El País, 18-10-2002.
- ↑ DECRETO 351/1973, de 23 .de febrero por el que se nombra Capitán General de la Primera' Región Militar al Teniente General don Emilio Villaescusa Quilis, cesando en su actual destino.
- ↑ «Decreto 2804/1973, de 9 de noviembre, por el que se nombra Jefe del Estado Mayor Central del Ejército al Teniente General don Emilio Villaescusa Quilis». Boletín Oficial del Estado, 12-11-1973.
- ↑ José Carlos Clemente (1994); Historias de la transición: el fin del apagón, 1973-1981, pág. 97
- ↑ Paul Preston (2005); The Politics of Revenge: Fascism and the Military in 20th-century Spain, pág. 187
- ↑ «Aquel 11 de febrero se abrió una puerta». El País, 11-02-2007.
- ↑ Muere el 'superagente' Conesa, antiguo jefe de la Brigada Político-Social, El País, 28 de gener de 1995
- ↑ El ex 'grapo' Pío Moa, condenado a un año de prisión por la Audiencia Nacional, ElPaís, 3 de desembre de 1983
Enllaços externs[modifica]
- Notícies sobre Emilio Villaescusa Quilis a El País