Grete Hinterhofer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGrete Hinterhofer
Biografia
Naixement18 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Wels (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Grete Hinterhofer (Wels, 18 de juliol de 1899 - Viena, 27 de juny de 1985) va ser una pianista, professora de música i compositora austríaca.

Hinterhofer va néixer a Wels. El seu pare era professor, la seva mare, professora de piano i compositora.[1] Als nou anys, Hinterhofer va rebre les seves primeres classes particulars de piano de la mà de Cäcilie (von) Frank (1851-1936?), Que dirigia un il·lustre saló musical al 1r districte de Viena i era acompanyant de piano del Hellmesberger Quartet i Arnold Rosé. Va rebre una àmplia formació artística d'ella i va fer diverses aparicions públiques que es van revisar als diaris locals. L'apartament de Cäcilie (von) Frank també va ser un lloc de trobada important per al món musical vienès. Un dels companys de l'escola d'Hinterhofer era l'alumna d'Arnold Schönberg, Vilma von Webenau.[2]

També va prendre classes de piano ben aviat com 1909/10 a la "Universität für Musik und darstellende Kunst Wien" amb Hugo Reinhold[3] i el 1914 amb Emil von Sauer.[1] El 1917 va passar l'examen estatal de piano i després va treballar com a pianista de concert.[1] Més tard, va estudiar orgue a l'Acadèmia de Música de Viena del 1924 al 1927 amb Franz Schütz i teoria musical amb Franz Schmidt.[3]Des del 1927 hi va ensenyar ella mateixa, des del 1932 com a professora - fins a la seva jubilació el 1969.[1] Entre els seus estudiants hi havia els compositors Andre Asriel, Erich Urbanner, Rolf Alexander Wilhelm i Wolfgang Gabriel, l'organista Bernhard Billeter i el pianista Harald Ossberger.

Hinterhofer va actuar com a pianista de concert sota la direcció de Richard Strauss i altres. Es va dedicar a la interpretació d'obres de compositors contemporanis com Karl Schiske, la Rhapsody per a piano que va tocar el 1950 a la sala Brahms de "l'Österreichische Gesellschaft für zeitgenössische Musik".

Hinterhofer va morir a Viena als 85 anys.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Barbara Preis (2009). Weibliche Lehrkräfte und Schülerinnen der Reichshochschule für Musik in Wien 1938–1945. Studien – Berufsentwicklung – Emigration [publisher=Universität Wien (PDF). Vienna. pp. 121, 298. Retrieved 31 March 2020.
  2. Susanne Wosnitzka: "Gemeinsame Not verstärkt den Willen" – Netzwerke von Musikerinnen in Wien, in Annkatrin Babbe und Volker Timmermann (ed.): Musikerinnen und ihre Netzwerke im 19. Jahrhundert. Oldenburg 2016 (Publication series of the Sophie Drinker Institute (ed. Freia Hoffmann), vol. 12), p. 141
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] https://www.musiklexikon.ac.at/ml/musik_H/Hinterhofer_Grete.xml%7CHinterhofer_Grete%7CHinterhofer[Enllaç no actiu], Grete|Barbara Boisits, Stand: 6 May 2001

Bibliografia[modifica]

  • Eva Marx, Gerlinde Haas: 210 compositores austríaques des del segle xvi fins a l'actualitat: biografia, obra i bibliografia: un lèxic. Residència, Salzburg 2001, p. 464. ISBN 3-7017-1215-8.
  • Susanne Wosnitzka: "La necessitat comuna enforteix la voluntat" - xarxes de músics a Viena, a Annkatrin Babbe i Volker Timmermann (ed.): Músics i les seves xarxes al segle XIX. Oldenburg 2016 (sèrie de publicacions del Sophie Drinker Institute (ed. Freia Hoffmann), vol. 12). ISBN 978-3-8142-2338-4.