Agenzia Stefani
| Tipus | Agència de notícies |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Italià |
| Data d'inici | 26 de juny de 1853 a Torí |
| Data de finalització | 29 d'abril de 1945 a Milà |
| Fundador | Guglielmo Stefani |
| Lloc de publicació | Torí  |
| Estat | Itàlia |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Diària |
| Àmbit | Itàlia |
L'Agenzia Stefani va ser la primera agència de notícies italiana, fundada per Guglielmo Stefani 26 de gener de 1853.[1]
Història[modifica]
Els inicis[modifica]
La Telegrafia privada - Agenzia Stefani, va ser fundada el 26 de gener de 1853 a Torí per Guglielmo Stefani, director venecià de la Gazzetta ufficiale del Regno di Sardegna, amb el suport de Camillo Benso, comte de Cavour.[1]
Sota el govern de Cavour, l'agència va obtenir grans avantatges amb el lliurament de les fonts secretes -perquè la llei prohibia els privilegis i monopolis als privats-,[2] mentre que la premsa es va sotmetre a restriccions radicals en la llibertat d'informació.[3] Així que l'agència Stefani, assumint connotacions quasi monopolistes, es va convertir en una eina governamental per al control mediàtic al Regne de Sardenya.[4]
Després de la mort de Guillermo Stefani, succeïda el 1861, l'agència va reforçar les seves relacions de cooperació amb la britànica Reuters i la francesa Havas. Aquesta última va ser la primera agència internacional de notícies que es va crear en el món (1835) i que en aquell moment estava en condicions de fort domini, va adquirir el 50% de l'agència Stefani el 1865. Font d'informació oficial del govern de Savoia, la «Stefani» va seguir amb les diverses transferències de la capital d'Itàlia, des de Torí a Florència el 1865 i de Florència a Roma el 1871.[5]
La gestió de Morgagni[modifica]
Després de l'arribada al poder del feixisme, Mussolini el 8 d'abril de 1924 va posar l'Agenzia Stefani sota el control de Manlio Morgagni, que en poc temps, la va transformar en una arma poderosa i en la veu del govern a Itàlia i en l'estranger.[6]
| « | La meva primera lectura del matí són les carpetes de la Stefani. També veig sovint a Morgagni i voluntàriament...[7] | » |
| — Benito Mussolini | ||
L'agència tenia l'any 1924, 14 seus italianes, 160 corresponsals d'Itàlia i 12 a l'estranger que realitzaven un treball diari amb una tramesamitjana de 165 despatxos d'entrada i 175 de sortida. Sota la direcció de l'agència de Morgagni es va experimentar un enorme desenvolupament, de manera que el 1939, les seus eren de 32 italianes i 16 estrangeres, amb una plantilla de 261 corresponsals a Itàlia i 65 a l'estranger.[8]
Davant la notícia de la detenció de Mussolini, el 26 de juliol de 1943 Manlio Morgagni es va llevar la vida a Roma.[8]
Amb l'adveniment de la República Social Italiana, l'agència Stefani va passar a ser propietat de l'Estat i la seu es va traslladar a Milà, sota la direcció de Luigi Barzini. El seu últim director, Ernesto Daquanno, va ser afusellat a Dongo amb altres líders feixistes, el 28 d'abril de 1945, va estar al càrrec de l'escamot d'afusellament el partisà Alfredo Mordini.[9]
Dissolta el 29 d'abril 1945, l'estructura tècnica i d'organització Stefani va ser utilitzada per la recentment fundada ANSA. La direcció va ser assignada en propietat a l'Associació de Periodistes que va reprendre la seva publicació el 2005, com una revista setmanal publicada per l'Associació de Periodistes de Bolonya.
República Social Italiana[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lepri, 2001, p. 3.
- ↑ Di Fiore, 2007, p. 64.
- ↑ Smith, 2008, p. 174.
- ↑ Di Fiore, 2007, p. 62.
- ↑ Lepri, 2001, p. 97.
- ↑ Lepri, 2001, p. 214.
- ↑ Canosa, 2003, p. 149.
- ↑ 8,0 8,1 Horno, Mauro. «Morgani, Manlio» (en italià), 2012. [Consulta: 5 setembre 2014].
- ↑ «Alfredo Mordini ("Richard")» (en italià). A.N.P.I..
Bibliografia[modifica]
- Canosa, Romano. La voce del Duce. L'agenzia Stefani: l'arma segerta di Mussolini (en italià). Milà: Mondadori, 2003. ISBN 9788804514497.
- Lepri, Sergio. «Nasce l'Agenzia Stefani». A: L'Agenzia Stefani da Cavour a Mussolini (en italia). Florència: Le Monnier, 2001. ISBN 88-00-85740-X.
- Di Fiore, Gigi. Controstoria dell'unità d'Italia: fatti e misfatti del Risorgimento (en italià), 2010. ISBN 978-8817042819.
- Smith, Denis Mack. Mazzini (en anglès). Yale University Prres, 2008. ISBN 978-0300177121.