Wilfrid Laurier
_-_medium_crop.jpg)
Sir Wilfrid Laurier, nascut Henri-Charles-Wilfrid Laurier (Saint-Lin, 20 de novembre de 1841 – Ottawa, 17 de febrer de 1919) fou el setè primer ministre del Canadà, des de l'11 de juliol de 1896 fins al 6 d'octubre de 1911, i el primer francòfon a ocupar el càrrec. També va ser diputat al Parlament des del 1874 fins al 1919.[1] És considerat un dels estadistes més importants del seu país,[2] especialment per les seves polítiques de reconciliació i compromís entre anglòfons i francòfons del Canadà, i d'expansió de la Confederació. Laurier tenia una idea del Canadà com una terra de llibertat individual i federalisme territorial, i fins i tot preconitzava la cooperació entre les dues comunitats en la construcció del país. I era partidari de romandre dins de l'Imperi Britànic, sempre que es respectés la personalitat d'un Canadà plenament lliure.
El bitllet de cinc dòlars porta el seu retrat.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilfrid Laurier |
- ↑ «Years of service in Parliament». Parliament of Canada. Arxivat de l'original el 17 de maig 2020. [Consulta: 16 maig 2010].(anglès)
- ↑ ; Azzi, Steven «Canada's Best Prime Ministers». Maclean's, 10-06-2011 [Consulta: 11 juny 2011]. Arxivat 2 de desembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 22 abril 2012].(anglès)