Santa Brígida de Suècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBrígida de Suècia

Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Birgitta de Suecia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBirgitta Birgersdotter
1303 Modifica el valor a Wikidata
Finsta (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1373 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma)) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballReligió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, teòloga, memorialista, política, filòsofa, mística Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Santíssim Salvador Modifica el valor a Wikidata
vídua i fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies luteranes
Canonització7 d'octubre de 1391 , Roma nomenat per Bonifaci IX
PelegrinatgeVadstena
Festivitat23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969)
IconografiaHàbit de monja, amb llibre
Patrona deSuècia, copatrona d'Europa
Família
CònjugeUlf Gudmarsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMärta Ulfsdotter, Caterina de Suècia, Birger Ulfsson, Karl Ulfsson (en) Tradueix, Cecilia Ulvsdotter Modifica el valor a Wikidata
ParesBirger Persson Modifica el valor a Wikidata  i Ingeborg Bengtsdotter Modifica el valor a Wikidata
GermansKatarina Birgersdotter i Israel Birgersson Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbirgitta.vadstena.se Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ae1a02af-9ecb-42e2-a813-9a5ed7b8d542 Goodreads character: 58052 Find a Grave: 8080089 Modifica el valor a Wikidata

Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. El 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa,[1] juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.[2]

Vida[modifica]

Joventut i vida de casada[modifica]

Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. Era filla del governador Birgeri, i d'Ingerborg, filla del governador de Gotlàndia oriental.[3]

La primera part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.[2]

Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.

Pelegrinatges[modifica]

Després de la mort del seu marit, Brígida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia el 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que conservaven relíquies de sants, com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salern, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, entre els anys 1371 - 1372, on va visitar els llocs en què havia viscut Crist.

  • Escultura a l'església de Kungs-Husby
    Escultura a l'església de Kungs-Husby
  • Escultura de fusta, ca. 1470, pel Mestre de Soeterbeeck (Nova York, Metropolitan Museum of Art)
    Escultura de fusta, ca. 1470, pel Mestre de Soeterbeeck (Nova York, Metropolitan Museum of Art)
  • La santa en un breviari del seu orde de 1476
    La santa en un breviari del seu orde de 1476
  • Gravat xilogràfic imprès en un llibre de 1496
    Gravat xilogràfic imprès en un llibre de 1496

Personalitat[modifica]

Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.

Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.

  • Santa Brigida a Campo de'Fiori (Roma), església i convent, on la santa va viure i va morir
    Santa Brigida a Campo de'Fiori (Roma), església i convent, on la santa va viure i va morir
  • Fresc de la volta de S. Birgitta (Roma), de Biagio Puccini, s. XVIII
    Fresc de la volta de S. Birgitta (Roma), de Biagio Puccini, s. XVIII
  • Interior del monestir de Valdstena
    Interior del monestir de Valdstena
  • Sepulcre de la santa a Valdstena
    Sepulcre de la santa a Valdstena
  • Capella a San Lorenzo in Panisperma, on va ser enterrada en 1391
    Capella a San Lorenzo in Panisperma, on va ser enterrada en 1391

Bibliografia[modifica]

  • Le Rivelazioni Celesti di Santa Brigida di Svezia - www.saintbirgitta.com/italian Arxivat 2008-06-02 a Wayback Machine.
  • Paola Giovetti, Brigida di Svezia. Una santa europea. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4767-1
  • Luigi Borriello, Carolina M. Campone Brigida di Svezia: tra profezia e mistica. Libreria Editrice Vaticana, 2002
  • Brigida di Svezia, Ciò che disse Cristo a santa Brigida. Le rivelazioni. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4718-3
  • Brigida di Svezia, Le preghiere di santa Brigida. Da recitarsi per 12 anni e le quindici orazioni da recitarsi per 1 anno. Ancilla, 2003. ISBN 88-88609-11-3
  • Esch Arnold, Tre sante ed il loro ambiente sociale a Roma: s. Francesca Romana, s. Brigida di Svezia e s. Caterina da Siena. Roma nel Rinascimento, 2001. ISBN 88-85913-27-X
  • Joan Pau II, Spes aedificandi.Lettera Apostolica in forma di Motu proprio per la proclamazione di Santa Brigida di Svezia, Santa Caterina da Siena e Santa Teresa Benedetta della Croce a Compatrone d'Europa. Libreria Editrice Vaticana, 1999. ISBN 88-209-2824-8.
  • Lino Cignelli, "La Grazia dei Luoghi Santi", Franciscan Printing Press, 2005

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Brígida de Suècia
  1. ↑ «Saint Bridget of Sweden | Swedish saint» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Brígida». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: maig 2023].
  3. ↑ «Brígida de Suecia, Santa» (en castellà). Catholic.net. [Consulta: 28 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Brígida_de_Suècia&oldid=33032197»